Una altra de les mocions que presentarà Compromís és la que ha elaborat la Federació d’Associacions de Veïns de Sagunt conjuntament amb Acció Ecologista Agró i té relació amb el debat públic sobre les obres de la plaça de la Independència i l’Av. Jerónimo Roure i la problemàtica existent amb els arbres que hi ha en aquests dos llocs de la ciutat. Encara “que existeix en la corporació i en els seus tècnics la voluntat de conservar el major nombre d’arbres possible però en ocasions s’imposen altres criteris com els estètics o demandes veïnals que al nostre entendre no valoren prou els beneficis que ens proporcionen els arbres en la ciutat”.

Per tots aquests motius sol·licitem que “l’Equip de Govern encarregue, de manera immediata, al president del Consell Assessor de Medi ambient que aquest organisme elabore un informe sobre la situació de les places del municipi en relació al benestar de la ciutadania en elles, particularment pel que fa a ombra, bancs i accessibilitat i es remetrà al ple en el termini de 3 mesos”. A més, també es demana “la paralització, durant uns dies, de les obres de la Plaça de la Independència i la convocatòria d’una comissió que examine què arbres es poden salvar i en què condicions i la possibilitat d’ampliar la plaça pel sud”.

El passat diumenge els militants i simpatitzants del BLOC, integrats ja a Compromís, varen celebrar l’Aplec del Puig amb una marxa a peu d’Almenara al Puig. On és va escoltar un discurs carregat de força d’Enric Morera ” “unes institucions que no tenen decència per culpa del PP i si volen defensar les senyes d’identitat, la primera és la de respectar i la de dignificar el nostre autogovern i les seues institucions”.

El passat dimecres els regidors de Compromís, Crisitna Rodriguez com a responsable de Benestar Social, i Albert Llueca com responsable d’Infraestructures és van reunir amb l’Associació de Vaïns de Baladre. En la mateixa és mostraren totes les accions que Compromís ha realitzat per el barri així com les queixes i suggeriments dels veïns i veïnes per fer de Baladre un barri més habitable.

Compromís s’ha compromés en tornar a reunir-se amb ells amb un Pla Especial per al Barri com a punt de partida de les futures accions, que des de l’oposició, que realitzarà Compromís a l’Ajuntament.

Compromís ha realitzat una Assemblea Oberta l Nord del Palància en la que han participat vora a 50 persones en la mateixa. Els encarregats de dur-la endavant han sigut els regidors de Copromís per Sagunt Quico Fernández, com a portaveu, i Teresa García, com a responsable de política municipal.

Des de Compromís s’han agafat les idees i queixes dels veïns i veïnes per tal de poder aportar solució a un espai com és el Nord del Palància amb paratges com Sant Cristófol o l’Alqueria de l’Aigua Fresca, tots dos protegits com a espais especials. Segons Quico Fernández “estem parlant d’una massa de població de 15.000 persones uqe s’ha nde consolidar poc a poc amb un ritme que ens deixe vore quines son les necessitats de serveis per al barri”, en aquest sentit Fernández destacava “que no hi han serveis de Sanitat, d’Oci Municipal, Educatius i entre tots i totes tenim que planificar el barri per a poder fer uns reserva d’eixos serveis per a que siguen útils i eficients per als veïns i veïnes, ja que l’Ajuntament dispossa de terreny municipals per a poder fer-ho per exemple del Cano a Sant Cristofol és municipal igual que la part de darrere, perque no és pensa en fer una escoleta infantil allí o en el paratge de l’Alqueria de l’Aigua Fresca on hi han vora a 30.000 m2?”.

En este sentti des de Compromís recorden que el PP volia privatitzar el sol de l’alqueria de l’Aigua Fresca i nosaltres ens negarem en ròtund ja que vem que és un espai vital per al barri on és poden contruir des de un consultori médic a instal·lacions d’oci municipal.
Per altra banda, i de manera transversal, el riu es molt important, la CHJ ja disposa d’un projecte per ficar en valor el llit del riu, un projecte de 8 milions d’euros de cost, un avantprojecte que albergava des de RENFE fins a Petrés. La CHJ esgrimeix que ara no hi han diners per això demnem una actuació més ràìda i un projecte més senzill per a poder donar solució al problema.

Compromís també ha presentat el seu projecte de parc per a Sant Cristofol i ha explicat les accions que s’han dut per a poder tindre una millor vida al barri, des de les pantalles protectores de soroll per l’autovia, el vallat dels solars, el repetidor de televisió o les accions en el transport urbà.

Deixa un l’Ajuntament com un vaixell a la deriva que pot naufragar com a conseqüència dels greus errors de Castelló ha comés en la seua gestió.

1.Valoració de la renúncia.
Fa mesos , per no dir anys, que Castelló va abandonar l’alcaldia. De fet la desaparició del primer edil de molts actes públics era massa evident i el malestar els anfitrions  era cada vegada més notori. Muniesa, obedient i resignat, apareixia com un convidat inesperat, però conscient que la campanya electoral ja ha començat.
No sols es tracta d’una qüestió d’imatge i l’absència de Castelló ha desembocat en una falta de lideratge i coordinació, que ha devaluat encara més la ja de per si deficient gestió.
Potser la clau de la renúncia de Castelló és que mai ha volgut ser alcalde, és una càrrec que mai no li ha agradat, potser perquè pensava que era insuficient per a les seues aspiracions. Només cal recordar que ja en les municipals del 2007  va intentar col.locar el seu home de confiança, Muniesa, com a candidat, però la presència d’una altra alternativa, va determinar que la direcció del partit l’obligara a assumir un paper no desitjat. El que Csatelló sempre ha volgut és un càrrec en la Generalitat.
El problema és que el càrrec no arribava. Va ser assessor amb Camps i després diputat ras. El seu nom sempre sonava, però mai es confirmava. Sols la profunda corrupció del PP li dóna ara una oportunitat, al final de la legislatura, i a més en un paper secundari, vicesíndic. Podríem dir que la corrupció és l’aliada de Castelló per poder aspirar a un lloc.
Creiem que pertànyer al partit més corrupte d’Europa no és cap mèrit i aconseguir un lloc perquè una part important dels teus companys estan imputats o investigats, aconsellaria una miqueta d’humiltat. La renúncia de Cotino és el desencadenant de la renúncia de Castelló. Vergonya ni tenen, ni la coneixen.
Abandonar un vaixell que el mateix capità ha foradat és un acte d’irresponsabilitat i covardia. Són molts els problemes que Castelló ha creat i que es podem comptabilitzar en molts milions d’euros de pèrdues, i molts els problemes que tenim en l’horitzó. Però és millor per a ell fugir i ocultar-se en unes Corts paralitzades per les  mil misèries del PP.
Fins i tot la renúncia és poc elegant. L’anuncia el dimarts a les 9 del matí, convoca ple extraordinari dimecres a les 8’30 per renunciar i fer renunciar els 5 primers de la seua llista, i convoca un altre ple a les 9 del dijous per a la investidura. Té pressa, molta pressa per abandonar el vaixell. No vol deixar marge de maniobra per portar-lo a bon port.
També es pot interpretar com un acte de gratitud cap al seu fidel Muniesa, sabent com sap que serà lúnica oportunitat de ser alcalde, ni que siguen huit mesos.
Amb tota seguretat que ho té tot controlat, és molt hàbil. Com és públic i notori el pacte signat amb SP el 2009, continua vigent. L’han ocultat per interessos partidistes, però no el poden dissimular. Pacten inversions i prenen decisions per ocultar els gravíssims error que han comés junts durant aquell pacte de la vergonya.
Castelló és molt hàbil i a més no té escrúpols, i la grandesa d’un polític no es pot mesurar per la seua capacitat de maniobrar i manipular, sinó per la seua honestedat, responsabilitat i capacitat de gestió.
Fins i tot hui, quan ha acabat en el Ple el seu anunci de renúncia, ningú no ha aplaudit ni s’ha emocionat. Ha sigut realment una despedida trista, sense públic. Es nota que té pressa per anar-se’n i que a més no enyorarà el càrrec, i potser no l’enyoren ni els seus.
2. Valoració de la gestió.
La capacitat de gestió de Castelló és si cap inferior al nivell ètic de la seua manera d’entendre la política.
Alguns dels seus errors com a alcalde són els més greus de tot el període democràtic i ens han costat milers de milions de les antigues pessetes. Des dels 6 milions d’euros (1000 milions de pessetes) de la Plaça Angel Perales, per culpa sobretot de les seus decisions, o els 3 milions d’euros del Borde Norte, fins als 9 milions invertits en el Borde Sur-Gerència, un PAI anul.lat en els tribunals, un fet insòlit a Sagunt. I amb l’amenaça d’una expropiació de 100 milions d’euros de Menera, per culpa de decisions que prenen dirigents del PP des dels seus càrrecs en la Conselleria o el Ministeri de Medi Ambient. Es necessita ser covard per abandonar la nau quan pot estrellar-se contra obstacles d’aquestes dimensions.
A més de ser hàbil té sort i gràcies a la crisi ha rebut una pluja de milions dels plans estatal de Zapatero de 18 milions euros  i del de Camps de vora 13. A més de liquidar 12 milions del patrimoni del sòl i tot el cànon de 12 milions més de l’empresa de l’aigua. Mai s’havia dilapidat tant de pressupost en una sèrie de despropòsits i xapuces que és difícil d’ennumerar: la fonts de la redona de l’Av. País Valencià, que no funciona des de fa anys, el Pavelló Esportiu nou al Port de Sagunt, paralitzat des de fa anys, el carrer Major, encara no recepcionat i per a fer de nou, les piscines del Nord del Palància, etc. etc. Ni tan sols han sigut capaços d’obrir la cafeteria del pàrquing de Dr. Palos, ni d’obrir el Museu Industrial, ni de finalitzar l’elevador del forn alt. No és pot ser més inútil.
Per si fóra poc, han augmentat la pressió fiscal aprofitant-se de l’augment cadastral de Rajoy. L’IBI no ha deixat de pujar i no deixarà de fer-ho mentre no fent front a la barbaritat dels valors cadastrals sobredimensionats del immobles.
Precisament va ser Compromís qui va proposar crear un pla d’ocupació amb els milions de més que es van recaptar amb l’augment de l’IBI, i precisament va ser el PP el que es va negar, i en primera línia Castelló demanant un informe al Secretari per anul.lar la nostra proposta declarant-la il.legal. Però la realitat desesperada de milers de famílies es va imposar i finalment s’han aprovat dos plans, que no s’han sabut aprofitar per arribar a la major part possible de desocupats. Del primer van sobrar quasi dos milions, tal com Compromís havia anunciat. I en el segon han tornat a cometre els mateixos errors. És patètic sentir a Castelló parlar d’uns plan d’ocupació que ell va intentar evitar.
Si la seua gestió com alcalde és extraordinàriament deficient, la de diputat-alcalde ha sigut vergonyosa. Com pot l’alcalde d’una ciutat votar en contra de les millores que els grups hem plantejat en els pressupostos de la Generalitat? Un diputat que no sols no ha aconseguit ni una sola inversió per a la ciutat de la qual és alcalde, sinó que ha perdut altres ja compromeses, com el Centre de Visitants del Castell, o la partida de la guarderia rural, o moltes altres de les diferents conselleries.
3. Compromís amb el govern.
Nosaltres tornem a manifestar el nostre compromís amb una alternativa de progrés que evite la deriva de la nostra ciutat i que actue en benefici dels veïns i veïnes sense distinció. Sagunt no es mereix un govern minoritari i conservador, quan la majoria de ciutadans han votat opcions progressistes i d’esquerres.

Quico Fernández. Portaveu Compromís a Sagunt.

Posted from WordPress for Android

La Llei d’educació del Ministre del PP, Jose Ignacio Wert, és un pas enrere en l’educació i en l’estat del benestar, tant en sanitat, economia, societat i en educació. En l’anomenada “Crisi” (que és una estafa) ens han retallat tot el que s’havia aconseguit fins ara.

Aquesta llei d’educació que ha aprovat el Partit Popular és un exemple més del que vol fer el PP i és un clar un pas cap enrere en l’educació; tot i que encara quedava per millorar moltes coses, com garantir la igualtat d’oportunitats, una escola moderna amb materials didàctics adequats i amb les noves tecnologies, amb experiències positives i vivencials, amb cooperació i de forma assembleària com es fa a la etapa infantil, però han decidit que no, que ja està bé en avançar, que és millor tornar on estaven.L’escola pública està sent desmantellada, menyspreada i asfixiada per a que la rescate el sector privat, que es farà ric a costa de l’educació dels xiquets i les xiquetes una menor qualitat de l’ensenyament i on poca gent tindrà dret a una educació de qualitat i laica. Un dels principals objectius de l’escola pública és el seu caràcter compensador de les desigualtats. Aquest principi, serà el primer en desaparèixer, doncs la nova llei contempla, en el seu desenvolupament, al llarg dels diferents articles, la discriminació de l’alumnat per motius socials, sexuals, econòmics i per rendiment acadèmic:

• Espanyolitzar i adoctrinar són dos objectius, tal i com ha manifestat sense por ni vergonya el senyor Wert, i això serà mitjançant la recentralització estatal que recuperarà competències en l’ordenació curricular: Marginació de les llengües pròpies al catalogar-les com assignatures d’especialitat, front a les troncals i les específiques.
• Segregació pels resultats a través de les revàlides externes als centres, exàmens a nivell estatal, a 3r i 6é de primària, i en 2n i 4t d’ESO que faran que els centres es puguen especialitzar segons eixes avaluacions. Apareixerà una doble xarxa pública: d’elit i la resta.
• La religió serà curricular i els materials depenen dels bisbes, però finançada per l’administració pública. (en un Estat laic)
  Promou la segregació de sexes en centres privats i concertats….Açò té conseqüències socials, educatives i professionals greus, doncs atempta contra la llibertat de càtedra del professorat i contra una escola lliure, igualitària i compensadora.
• Els camins per al FP o Batxillerat seran camins definits pels resultats de l’alumnat, que no podran optar a estudis superiors si eixes avaluacions externes ho consideren.
• La mercantilització és altra de les conseqüències al ser un dels objectius de l’Educació Primària d’afavorir o premiar “ l’esperit emprenedor ”.
  La FP. serà un sistema dual on les pràctiques en empreses privades ocuparan la major part de l’horari i els estudiants estaran realitzant funcions laborals sense remunerar.
• Elimina la gestió i participació democràtiques: Els Consells Escolars seran merament consultius i no decisoris. Les direccions dels centres estaran nomenades per l’administració. Els directors i directores només faran gestions administratives, al mateix temps, açò portarà a la mobilitat forçosa del professorat.
• I l’educació infantil?? solament diu: el apartado 3 del articulo 3 queda de la siguiente manera: “La Educación Primaria, Educación Secundaria Obligatoria y los Ciclos de Formación Profesional Básica constituyen la Educación Básica”

Per tots aquests motius, i més, des del JOVESPV volem rebutjar totalment l’aplicació de la LOMQE i donem suport a la manifestició del dia 23 d’octubre a les 18h a València i a la concentració de l’Associació d’Estudiant de Morvedre (AEM) a les 12h a la Plaça Cronista Chabret.

En el darrer Ple es va sotmetre a votació una moció d’IP que demanava la convocatòria d’una consulta popular per a preguntar als ciutadans si volien que el Port de Sagunt disposara del seu propi Ajuntament. La pregunta era diferent de la plantejada en octubre de 2010, quan SP  proposava directament un referèndum per a la segregació, que va ser rebutjada amb els vots en contra de Bloc-Compromís, PP i PSOE, mentre EU votava a favor.
En les eleccions de 2011 SP va perdre 1928 vots i dos regidors, i en la present legislatura fins i tot ha canviat les seues sigles per les d’Iniciativa Porteña, donant a entendre implícitament un canvi de rumb en la seua estratègia i en els seus objectius. Fins i tot podríem afirmar que el seu suport social ha disminuït de manera considerable, tal i com demostra la seua escassa presència als actes públics, fins i tot en el Ple en què es tractava el tema de la consulta.
Potser una de les causes del seu fracàs s’haja de buscar en el rebuig dels dos expedients de segregació que han tramitat. En els dos casos s’ha demostrat que no tenen el recolzament de la majoria dels veïns i veïnes del Port i que la seua proposta de divisió és una agressió contra una part del municipi, ja que suposaria la ruïna de Sagunt. I en els dos casos ha sigut Bloc-Compromís l’abanderat dels arguments contraris als expedients, de manera que tant l’administració autonòmica com la judicial ha reiterat les nostres al.legacions pràcticament al peu de la lletra. Justament per això els nacionalistes hem sigut l’objectiu de les crítiques i les desqualificacions, quan no dels insults dels segregacionistes. El contrari del PP, que no va presentar cap al.legació per no trencar l’íntima amistat que va possibilitar el pacte popular-segregacionista.
De fet la segregació no s’ha de plantejar a través d’un referèndum o una consulta popular, ja que no ho contempla la llei. La segregació és un dret regulat per la legislació, no com la independència, i per tant disposa d’un procediment que s’ha de complimentar per tal de garantir tant els drets dels ciutadans que es volen segregar com dels que no. I així, en el territori espanyol tenim casos de municipis creats a partir d’una segregació, i d’altres que no han tingut èxit, com és el del Port de Sagunt.
D’altra banda, ara més que mai, la qüestió segregacionista no té lloc dins de les preferències i necessitats dels ciutadans, tal i com es va demostrar en els darreres eleccions, en què els partidaris de la unitat van augmentar la seua majoria, especialment Compromís, que va superar SP. Dels 25 regidors i regidores, només 4 són partidaris de la segregació; fins i tot som majoria amplíssima al Port els que no volem la segregació. Res per tant de semblant amb Catalunya o Escòcia, on les tesis independentistes o proconsulta són molt majoritàries als respectius parlament.
La proposta de SP no és més que una ocurrència al fil de l’actualitat d’altres processos que no tenen res a veure amb la segregació, però evidentment SP s’ha de situiar de cara a les pròximes eleccions, en altres ocasions ja ho ha fet, i saben que el seu temps s’acaba, que ja són una melodia del passat, una nostàlgia que el present ha superat.
També saben que el temps del xantage toca a la seua fi amb la desaparició del govern del PP, que durant les dues legislatures s’ha mantingut en el poder gràcies al pacte amb SP, primer amb aquell govern de la vergonya que va augmentar el desequilibri territorial i la desigualtat entre ciutadans, i després amb el suport inquebrantable dels segregacionistes a les polítiques més conservadors del PP, això sí, a canvi de compensacions en matèria d’inversions i subvencions que han discriminat i continuen discriminant una part importants dels ciutadans. El PP va acceptar implícitament en el darrer Ple la demanda de SP en este sentit. Per no parlar de la complicitat del populars de Castelló i els segregacionistes de González en les més grans pífies urbanístiques del període democràtic, com ara el Borde Norte, el Borde Sur amb la Gerència i la Plaça Àngel Perales.
Nosaltres no volem la segregació, però tampoc acceptem el xantatge dels segregacionistes, el nostre compromís amb els ciutadans es basa en la igualtat d’oportunitats i accés als serveis, en l’equilibri territorial, en el respecte a la pluralitat i en la promoció i el progrés d’una ciutat unida i cohesionada, sense prejudicis ni complexos, segura del seu potencial humà i capaç de revertir la profunda crisi a què ens ha condemnat el PP i les seues polítiques conservadores.
Són molts els reptes que tenim, començant pels 8000 parats i continuant per la preocupant desindustrialització, per la crisi de la nostra agricultura i pel fracàs de la política turística i comercial. Hem de deixar de banda les ocurrències, les propostes que no van  a cap lloc, els egoismes, els partidismes, els electoralismes i els sectarismes. És l’hora de treballar junts i units per fer de la nostra ciutat un referent de progrés i benestar. Per això demanàrem que la proposta es retirara, per això oferírem una esmena, i per això ens abstinguérem, per dir que ja n’hi ha prou de prendre el pèl a la gent, ja n’hi ha prou de debats estèrils, que només alimenten els paràsits de la política, necessitats de sobreviure a costa de la misèria dels ciutadans.

Posted from WordPress for Android

El pressupost participatiu és el mecanisme de democràcia directa que permet als ciutadans influir o decidir directament sobre els pressupostos públics, generalment el pressupost del seu municipi, mitjançant processos de participació ciutadana.

Es considera que el pressupost participatiu és una de les polítiques de participació ciutadana de major compromís (atès que es posa a deliberació i decisió l’assignació dels recursos públics). Un pressupost participatiu pot dur-se a terme amb una gran varietat de metodologies i models, des de la simple consulta ciutadana sobre propostes fetes per l’administració, fins al procés vinculant sobre propostes elaborades per la pròpia ciutadania.

Quan parlem de pressupostos participatius ens referim, en termes generals, a mecanismes que permeten la participació directa de la ciutadania en l’elaboració dels pressupostos públics, no en públic assistent a eixa elaboració per part d’altres actors. No es tracta de qüestionar la responsabilitat ni dels governs ni dels legisladors en el procés pressupostari, sinó de permetre la participació de la ciutadania en la definició de les seues prioritats i en la discussió de com distribuir els recursos econòmics existents.

En la majoria d’experiències que coneixem, els pressupostos participatius són un procés de participació que es repeteix any rere any. S’inicia els mesos de febrer o març, i es defineixen prioritats i la forma amb la que es relitzarà el desenvolupament d’aquestes prioritats a través de projectes. A les etapes següents, la ciutadania implicada, habitualment junt amb tècnics i representants polítics i socials del municipi, faran una avaluació tècnica i financera de totes les propostes formulades i acabaran prioritzant-les d’acord amb els recursos existents. La proposta final, la qual pot inclús sotmetre’s a un procés de consulta i de tria, es porta al ple municipal com una part del conjunt dels pressupostos. Posteriorment, pot ser necessari concretar alguns aspectes de la proposta o, en tot cas, serà necessari fer el seguiment de l’aplicació, per la qual cosa s’acostuma a constituir algun òrgan mixt (social-polític) de seguiment.

Les experiències en la posada en marxa de pressupostos participatius són diverses i flexibles. Per tal d’il·lustrar aquesta diversitat i de posar algun exemple pràctic de com s’han dut a terme els pressupostos participatius en alguns municipis valencians tenim l’experiència d’Ontinyent Participa. Aquesta ciutat  de vora 40.000 habitants ha decidit que el projecte presentat per l’IES l’Estació siga prioritari quant a la inversió de l’Ajuntament d’Ontinyent en els propers mesos, amb 2498 vots d’un total de 5172. La millora dels accessos a l’IES l’Estació, la il·luminació de la ruta perimetral i l’adequació dels vestidors del poliesportiu han estat els projectes preferits de la ciutadania. Aquesta democràtica iniciativa de priorització de projectes, ha fet possible que els ontinyentins tinguen una participació directa en la gestió municipal.

A Sagunt en canvi, no sabem ben bé a que es referix l’equip de govern quan parla de pressupostos participatius. En este sentit als pressupostos de l’Ajuntament de Sagunt apareixen 1’7 milions d’euros en inversions, dels quals tots están ja destinats a inversions programades per l’Ajuntament, per tant poc es deixa lliure per a que la ciutadania decidesca o prioritze si tot te noms i cognoms. A més, a més, es fa necessari que es desenvolupe, a través de la Carta de participació el propi porcés de priorització itria de projectes i que siga abastable per qualsevol ciutadà o associació del poble amb igualtat de garanties, si no correm el perill d’utilitzar la participació com una forma emmascarada de practicar l’amiguisme polític.

Pels motius abans esmentats, el Grup Municipal Compromís a l’Ajuntament de Sagunt, per tal de debatre i, si escau, aprovar, el següent:

ACORD

PRIMER. L’Ajuntament de Sagunt i els ciutadans i ciutadanes de Sagunt,de forma oberta i participativa dissenyaran un procés de participació ciutadana per a que una part dels pressupostos municipals siga participativa, semblant al de ciutats com Ontinyent.
SEGON.- L‘Ajuntament de Sagunt destinarà el 50% dels pressupostos, en la partida d’inversions, als projectes que es desenvolupen baix aquesta modalitat de participació.

Posted from WordPress for Android