Quico Fernàndez: “El que està passant a Gaza és una vertadera massacre, un genocidi en tota regla. Des d’ací condemnem rotundament l’assassinat de civils que, causat per la desproporció entre el potencial militar de tots dos bàndols, afecta molt més a la població de Gaza.”

És clar el compromís amb el poble palestí, i així ho demostra que els diputats de Compromís, Mónica Oltra i Juan Ponce, expressaren a l’ambaixador de l’Autoritat Palestina a Espanya, Musa Amer Odeh, la setmana passada en Les Corts, la solidaritat de la coalició amb el poble palestí i la condemna a la massacre que estan patint a mans d’Israel. L’embaixador palestí visità el parlament valencià per reclamar ajuda de la comunitat internacional davant els atacs indiscriminats dels israelians a la Franja de Gaza.

El passat 15 de maig, s’acomplien 53 anys de l’anomenat Nakba, o èxode palestí. Lluny d’avançar en una resolució pacífica de la problemàtica entre el poble palestí i el jueu, el govern d’Israel practica una política d’assetjament basada en la violència i els enfrontaments, amb capacitat militar dispar i desmesurada.

Després dels continus atacs que s’estan produint a la Franja de Gaza, l’11 de juliol de 2014, Riyad Mansur, ambaixador palestí davant les Nacions Unides ha recordat a la comunitat internacional el deure de protecció dels civils directament afectats.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides té entre les seues tasques, d’acord amb la Carta de les Nacions Unides, la responsabilitat primordial de mantenir la pau i la seguretat internacionals.

Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides, apunta que “Gaza, com la regió en el seu conjunt, no pot permetre’s una altra guerra, cap altre conflicte armat. A més, és impredictible el potencial que la violència es contagie a Cisjordània, on la situació és de per si inflamable “.

Segons fonts de les Nacions Unides, des de l’inici de l’actual operació militar, “Marge Protector” han mort 126 persones i quasi 900 han sigut ferides en bombardejos i diversos conflictes. S’ha de recordar que 2 de cada 3 morts que es produeixen en el conflicte són civils.

Per tot això es proposa al ple l’adopció dels següents

ACORDS

1. Condemnar tot tipus d’actes que atempten contra la població civil en qualsevol conflicte armat, inclòs el de Palestina.
2. Exigir el respecte absolut als drets humans i col·lectius de la població que resideix en el lloc del conflice.
3. Mostrar el nostre suport a la solució dels dos estats seguint l’esperit del Pla de l’ONU per a la participació de Palestina (1947) i els Acords d’Oslo: retirada d’Israel dels territoris ocupats a Cisjordània després de la Guerra dels Sis Dies (1967) i establiment d’un estat àrab que coexistisca pacíficament amb l’estat jueu, tot respectant els Drets Humans i la legalitat internacional.
4. Demanar el respecte a les resolucions de l’ONU en el conflicte israelià-palestí.
5. Instar al Govern d’Espanya a:
a) Emetre un comunicat de suport a les Nacions Unides, condemnant la mort de civils, i la violació dels Drets Humans que, causa de la desproporció entre el potencial militar dels dos bàndols enfrontats, afecta molt més a la població gazatina.
b) Sol·licitar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides que es pronuncie a favor d’un alto el foc immediat i del cessament de l’escalada de violència i els atacs a objectius civils.
c) Promoure les actuacions necessàries per al compliment dels punts anteriors.

4. Traslladar aquest acord a:

a) Al govern d’Espanya.
b) A la Federació Espanyola de Municipis i Províncies
c) A les associacions amb activitat al nostre municipi que tenen com a objectiu la reivindicació universal dels Drets Humans, especialment les que es dediquen a la defensa de la població civil als territoris ocupats palestins.

Quico Fernández: ” Esta moció se suma a les que hem presentat en anteriors plens i pretén ajudar a la protecció del nostre patrimoni històric. És sorprenent descobrir que una obra d’enginyeria romana tan important com l’aqüeducte no disposa d’una figura adequada de protecció que evite la seua destrucció. De fet es pot observar com en els últims anys l’aqüeducte ha perdut alguns trams sense que l’administració competent haja intervingut. A més hi ha parts de l’aqüeducte que s’han descobert recentment amb motiu de les obres del gasoducte i d’algunes investigacions,  i d’altres infrastructures hidràuliques que es conserven perfectament en el subsòl de la ciutat i que la gent desconeix. Sagunt disposa d’un patrimoni variat i importantíssim i és incomprensible que una part continue ocult o abandonat, quan en altres ciutats patrimonis menys rellevants donen de menjar a moltes persones.”

La història de la nostra ciutat ens ofereix massa exemples de destrucció del seu ric i variat patrimoni. Per no remuntar-nos a períodes massa allunyats de l’actualitat ens podríem interrogar sobre la desaparició contemporània de monuments excepcionals, i d’una manera molt singular de la destrucció del Circ Romà. Com és possible que un construcció tan grandiosa, que va arribar fins als anys 60 conservant pràcticament la seua planta, haja sigut sepultada sota els edificis que s’hi van alçar?

La primera causa cal buscar-la en la incultura i la ignorància, a més de l’absència d’una legislació efectiva en matèria de protecció del patrimoni, tal i com ja existia en altres països europeus més desenvolupats.

Sense oblidar que en molts casos s’ha ignorat les lleis que en major o menor mesura pretenien salvar el patrimoni de la depredació urbanística.Afortunadament hem avançat molt en el camp legislatiu sobre la matèria i les actuals lleis permeten que les administracions públiques garantisquen la preservació, recuperació i posada en valor del nostre patrimoni. En la nostra ciutat en tenim exemples molt recents i rellevants com ara l’àrea de la Moreria o la Domus dels Peixos. Fins i tot podríem afirmar que qui troba restes en el seu solar es pot considerar afortunat, i no com passava en el passat. De ben segur que hem perdut molta informació a causa del conflicte que suposava l’aparició de ruïnes en parcel.les privades.En aquest cas volem centrar l’atenció en tota la infrastructura hidràulica que ha abastit la ciutat al llarg de les diferents etapes històriques.

Bona part d’aquestes infrastructures s’han perdut, però d’altres encara sobreviuen gràcies a la seua ubicació, com és el cas de l’aqüeducte romà que discorre pel pendent oest de la muntanya del Castell. Alguns trams conserven perfectament les seues característiques constructives originals, mentre altres han caigut pel pas del temps o per l’acció humana.
Segons la documentació consultada només hi ha una referència “Aqüeducte de Sagunt”, en la relació de jaciments arqueològics de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Evidentment es tracta d’una mesura insuficient i la nostra proposició tracta d’evitar la seua destrucció, pretén assegurar la seua conservació i posada en valor, com ja hem assenyalat en altres casos, convençuts no sols que és una obligació envers el nostre patrimoni i les generacions futures, sinó que a més és una oportunitat per potenciar el turisme en la nostra ciutat com un dels eixos del desenvolupament econòmic.

Hi ha més casos que esperem que el Catàleg municipal sense aprovar vaja incorporant i actualitzant.

ACORDS

PRIMER.- L’Ajuntament de Sagunt iniciarà els tràmits de manera imminent i coordinada amb la Conselleria de Cultura per tal de protegir amb la figura més adequada la infrastructura hidràulica de la ciutat, i de manera més específica tant l’aqüeducte romà com les altres infrastructures hidràuliques rellevants.

Posted from WordPress for Android

La resolució de la Direcció general de Costes per la qual es modifica la línia que marca què terrens són domini de l’Estat en la platja, i quins són de responsabilitat municipal, ha deixat a l’ajuntament de Sagunt exposat davant una reclamació de 100 milions d’euros pels terrenys de l’anomenat Malecón de Menera. Aquest fet ha sigut qualificat com “extremadament greu” per part dels membres de Compromís en l’ajuntament de Sagunt els qui no solament interpreten la resolució aprovada per Costas com una decisió “netament política”, sinó que fins i tot consideren que existeixen irregularitats en els documents legals que han acabat beneficiant els interessos de l’empresa Prosagunsa enfront de les seues reclamacions judicials.

Les presumptes irregularitats assenyalades pels regidors de Compromís estan centrades en la resolució de Costes signada des de Madrid pel Director General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, Pablo Saavedra Inaraja, en la qual s’aprova excloure del domini públic marítim-terrestre, la zona gestionada directament per l’Estat, la parcel·la del Malecón. En aquesta resolució que ha sigut presentada davant els tribunals per l’empresa Prosagunsa, però de la qual encara no ha rebut constància oficial l’ajuntament, no solament apareix la data la mateixa escrita a mà amb bolígraf, sinó que el document no compta amb cap segell d’eixida de registre al no estar oficialment dirigida a ningú, alguna cosa tremendament irregular segons s’afirma des de Compromís. Els terminis tampoc acaben de veure’s clars per part de la coalició nacionalista, ja que la data escrita a mà assegura que es va signar el dia 30 de juny, i Prosagunsa la va presentar en el seu judici el dia 9 de juliol, quan, segons asseguren els portaveus de Compromís, una resolució d’aquest tipus tarda uns 30 dies a arribar a les parts afectades.

La partió no és l’única bona notícia que ha rebut l’empresa PROSAGUNSA ja que l’audiència provincial li va donar la raó en les seues reclamacions sobre la propietat de l’anomenada finca registral 37.075, una pastilla de 66.000 metres quadrats dins del Malecón. “Aquesta sentència, que ha desestimat les proves topogràfiques aportades per l’ajuntament, i que desestima totes les al·legacions de COFIVACASA, empresa pública també personada en el cas, ja de per si mateix era greu, però no deixava de ser un problema de l’administració de l’Estat que és qui en el seu moment va traure a subhasta un terreny que no podia utilitzar-se, però en moure la línia de costes, precisament en la zona del Malecón, el problema passa directament a l’ajuntament, qui sense haver fet gens incorrecte, ni il·legal, es troba amb que ha de pagar, de la butxaca de tots els ciutadans, 100 milions d’euros” explica el portaveu de Compromís Quico Fernàndez.

Fernàndez destaca que la resolució de Costes no es basa en cap petició judicial, que segons la versió del portaveu de Compromís es limitava a demanar que s’aclarirà la seua pertinença o no a la zona de domini marítim terrestre, per la qual cosa considera aquesta resolució com “una decisió política, presa per un càrrec polític designat pel partit en el poder”. Fernàndez va fins i tot més enllà entroncant la decisió amb el mateix ideari del PP espanyol, en recordar que després del nomenament d’Arias Cañete com a ministre responsable de les costes espanyoles aquest ja va apuntar a la la seua intenció que la línia de domini marítim terrestre deixara de ser una molèstia per a les empreses espanyoles. “En els últims anys la línia de domini públic només s’ha mogut per a introduir-se terra endins, i ara de sobte açò ha canviat” explica l’edil. Per a la també regidor nacionalista Teresa Garcia la situació té només una interpretació possible: “l’administració de l’Estat està llevant-se de damunt un problema que ara endossa a l’ajuntament de Sagunt”.

Els membres de Compromís consideren que no queda més opció que presentar tota la batalla possible per a no haver d’afrontar un pagament de 100 milions que, actualment, no existeixen en els comptes municipals. Per açò exigeixen una primera actuació amb la presentació d’un contenciós administratiu contra la resolució de Costas, i, a partir d’ací, personar-se per via penal contra l’autor de la resolució, així com obrir un procediment de responsabilitat patrimonial contra tots els que actuen en el procés, “Costas inclòs”, paraules textuals, ja que la consideren responsable d’una decisió que,sempre en opinió dels edils nacionalistes, no ha sigut degudament justificada. “Hem consultat amb els assessors legals del nostre partit i recolzen aquesta via d’acció”—apunta Quico Fernàndez—”ja que hi ha massa coses que no encaixen en tot el que hem vist”.

Entre els assumptes que més han indignat als membres de la coalició ha estat com a pesar que l’ajuntament ha acreditat, mitjançant fotografies i cartes de navegació, que els terrenys del malecón que utilitzava la companyia Sierra Menera, i que van ser subhastats per l’Estat per a liquidar els deutes de l’empresa—iniciant així el problema actual—estaven, quan es van començar a usar , pràcticament pegats al mar, i per tant formen part del domini públic, aquesta documentació no ha servit per a canviar el rumb del procés. “S’ha permès a Prosagunsa convertir una concessió en una propietat, alguna cosa que contradiu qualsevol lògica legal” explica l’edil Teresa Garcia.

Els nacionalistes no han volgut deixar passar l’oportunitat d’assenyalar l’escassa resposta de l’equip de govern davant aquesta situació. Consideren que després de la partió l’ajuntament ha deixat de ser un mer testimoni del litigi per a ser el principal afectat, i, de nou en la seua opinió, la resposta no ha sigut l’esperada. “Les úniques declaracions que hem escoltat a l’Alcalde sobre aquesta situació no han sigut sobre la necessitat de combatre que la parcel·la es declare propietat privada, sinó sempre en la línia d’obrir la possibilitat de negociar com es compensa a l’empresa” afirmen.

FONT: EL ECONOMICO

Enric Morera ha presentat a Sagunt, a l’antic Casino d’AHV, la PNL referent a que la Generalitat compre l’antiga Gerència d’AHM.

Quico Fernandez, portaveu de Compromís per Sagunt ha començat explicant la PNL sobre la Gerencia, “que ara està d’actualitat per la sentència que provocarà la perdua de la titularitat municipal deixant de ser pública” i la necessitat de compra per la GVA.

Compromís sempre ha esta amb la plataforma en defensa de la Gerència i hem defensat que la Gerència siga pública com un potencial contenidor d’àmbit cultural i econòmic, per això defensem un bon projecte per a la Gerència. Quico Fernandez destac que “hem criticat les actuacions i com ja vam advertir un PAI no era la millor solució per a aconseguir la Gerència i els tribunals han donat la raó a eixà teoria” continua Fernandez “la Generalitat és tenia que haver fet càrrec de l’expropiació i hi han inversions que no s’han prioritzat supossant q era nostra”. Per a Comprom´si el “el resultat ha sigut nefast per a la ciutat”.

Enric Morera ha destacat que Sagunt deu de ser un objectiu prioritari per a la Generalitat i que ell té clar que ha de ser el motor de la recuperació i el canvi “sabem que la ciutat configura un dels enclaus claus per la creació de treball” i s’ha demostrat que la “gestió del PP ha sigut un fracàs amb Alfredo Castelló al capdavant com en el cas del Castell, la Gerència i la industria per la falta de visió deixant morir-la”. Morera continua “estan matant un motor necessari”.

S’ha de recuperar recuperar la Gerència amb diners públics, tant per part del ministeri com per part de la Generalitat i açò és pot aconseguir si hi ha voluntat politica conclou Morera. Per a Quico Fernandez “les inversions han sigut nefastes 30 milions euros invertits en la Nau podrien haver sigut gastats per comprar la Gerència. A dia d’avui no s’ha comprat ningún centimetre quadrat”. Des de Compromís apostem pel patrimoni industrial com ja demostraren demanant el BRL del PAtrimoni Històric Industrial.

I denúnciem el procés de desindustralització que està patint la nostra ciutat, primer Galmed, després Arcelor i ara Bosal que no garantitza la continuitat de la planta al Port de Sagunt.

Des de Compromís encoratgem als treballadors a continuar en la srua lluita i nosaltres, des de la vessant política ens fiquem en la seua disposició. El primer que farem serà demanar una Junta de Portaveus extraordinaria on saber les accions que s’han fet des del govern del PP amb la Conselleria d’Economia.

També quedem a la disposició dels treballadors i sindicats de Bosal per trasladar les seues queixes a Les Corts o el Congrés dels Diputats, on preguntarem per la situació de la planta saguntina.

Atenent a la reclamació que fa el Síndic de Greuges, demanant que s’incremente el període de beques de menjador de juny a setembre, i en la mateixa línia que ja es manifestara la Defensora del Poble, Soledad Becerril, des de COMPROMÍS veiem urgent i necessari la modificació de les actuals beques de menjador escolar de forma que aquestes donen cobertura també durant els mesos de juny a setembre, ambdós períodes escolars on actualment no es presta de forma generalitzada el servei de menjador a les escoles i que estan exclosos de les beques de menjador que anualment atorga el Govern Valencià.
Des de COMPROMÍS demanem que, en la mateixa línia que ja ho fa Emilia Caballero, des del Govern Valencià es possibilite que les famílies que ho desitgen, així com aquelles que ja estan baremades per la Conselleria d’Educació atenent a criteris d’exclusió social, especial vulnerabilitat i pobresa, tinguen la possibilitat de continuar amb el servei de menjador almenys durant tot el curs escolar que comença la primera setmana de setembre i s’acaba a finals de juny, i no d’octubre a maig tal i com es venia realitzant fins ara. I a més que s’atenguen les mateixes necessitats durants els mesos de juliol i d’agost.
També des de COMPROMÍS instem  que les beques que són concedides,  siguen resoltes per l’import real del menjador; és a dir, mentre que per al curs 2013-2014 Conselleria va legislar un màxim del preu de menjador escolar a raó d’alumnat i dia per 4,25 euros, el màxim de les beques que concedia la Conselleria eren de 3,94 (en Infantil, Primària i ESO) deixant a càrrec dels pares, mares, tutors o tutores el pagament de la diferència de preu, sent aquestes majoritàriament famílies sense ingressos i amb greus dificultats econòmiques.
A hores d’ara, Conselleria ja ha fet pública la resolució per la qual es convoquen beques de menjador escolar per al curs 2014-2015, i no només no ha tingut en compte aquestes demandes, si no que adoleix d’altres mancances i on els ajuntaments tornen a assumir competències impròpies barat a allò que puga vindre.
El disseny del programa ha consistit estrictament en la “promesa” de dotar econòmicament als ajuntaments que ja tinguen programats escoles d’estiu; es a dir, la Conselleria deixa en mans dels ajuntaments la possibilitat de que els i les menors gaudisquen d’aquest tipus de programa sense facilitar la tasca als municipis. Una de les principals mancances d’aquesta Orde 14/2014 és que no  posa a disposició dels municipis un disseny d’escoles d’estiu integradores al qual els ajuntaments fàcilment pugueren traslladar als seus termes municipals;   es més, tota la responsabilitat de que els xiquets i xiquetes puguen accedir tant a les activitats lúdiques com a una alimentació diària i correcta la deixa en mans dels ajuntaments que són els que en solament 5 dies hàbils (que han donat per a la presentació de sol·licituds) hauran de promoure aquest tipus d’escoles d’estiu i activitats, informar la ciutadania, inscriure els menors beneficiaris dels programes i presentar els diversos certificats i models que requereix l’ordre. Novament son les entitats locals on recauen aquestes competències tot i que a les clares, aquestes podrien esdevenir en competències “impròpies” a les que Montoro fa al·lusió en la Llei 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització  i Sostenibilitat de l’Administració Local.
Per altra banda, tot i que el Pla s’ha denominat com a “programa d’atenció a les necessitats i inclusió social a menors i les seues famílies”, la realitat és que l’orde que regula aquest programa és poc integradora i molt excloent, ja que solament atén a criteris de renda (que fixa en un màxim de renda anual de les unitats econòmiques de convivència de 5007,80 euros) i deixa fora per exemple a menors víctimes de violència de gènere, menors que conviuen amb famílies educadores,  menors que resideixen en centres de la Generalitat  i menors amb discapacitat els quals per a COMPROMÍS són tot ells casos en els quals la vulnerabilitat, la desigualtat i l’exclusió social és més que manifesta en la majoria d’ocasions.
Per últim, cal senyalar que tot i que s’havia anunciat que tant el Ministeri com la Conselleria treballaven per un Pla integrador de menors i que conciliarà vida familiar i laboral a banda d’assegurar una alimentació correcta als xiquets i xiquetes d’entre 3 i 16 anys la veritat es que la Conselleria de Benestar Social s’ha desentès completament d’aquestos menors i estipula que siguen els ajuntaments amb més de 20.000 habitants els que dissenyen aquestes escoles d’estiu sense ni tan sols regular el pagament efectiu i immediat d’aquestes escoles, sense posar a disposició dels municipis les eines necessàries (com podrien ser albergs de la xarxa de la Generalitat, disposició de centres escolars i/o instituts, equipament, etc) i deixant fora a tot un seguit de menors que queden exclosos d’aquest programa tot i les especials circumstàncies de vulnerabilitat social per les quals travessen.

Per tot allò exposat abans es proposen els següents

ACORDS
L’Ajuntament de Sagunt insta la Conselleria d’Educació Cultura i Esport a completar el període de beques de menjador incloent els mesos de juny i setembre, i adequant l’horari de menjador al de les classes lectives d’aquestos mesos
L’Ajuntament de Sagunt insta la Conselleria d’Educació Cultura i Esport a augmentar el mòdul de percepció de la beca en Infantil, Primària i ESO igualant aquest amb el preu màxim del menú escolar diària que la pròpia Conselleria estableix en les bases que hauran de regir la convocatòria per al proper curs escolar 2014-2015. 
Els mesos de Juliol i Agost han d’estar coberts amb servei de menjador escolar per a aquelles i aquells alumnes que per la seua situació personal i familiar necessiten d’aquest servei.
L’ajuntament de Sagunt  insta la Conselleria de Benestar Social a complementar l’Orde 14/2014 del 16 de juny per la qual es regulen i convoquen ajudes per al desenvolupament de programes d’atenció de necessitats i inclusió social a menors i les seues famílies en període estival per a l’any 2014,  de manera que entre els requisits dels menors i unitats de convivència s’incloguen també altres supòsits que contemplen per exemple,  a menors amb mesura guarda i tutela de la Generalitat, aquells que estan en situació d’acolliment amb famílies educadores, menors amb discapacitat, víctimes de violència de gènere, etc.
Igualment, l’Ajuntament de Sagunt, insta la Conselleria de Benestar Social a ampliar els terminis de presentació als ajuntaments així com també a un millor disseny d’aquest programa d’atenció de  necessitats i inclusió social a menors i les seues famílies en període estival de manera i forma que es facilite als municipis les eines i ferramentes per tal que puguen acollir-se a d’aquest programa.

Ja present en el nostre PROGRAMA ELECTORAL IDEES, VALORS I TREBALL 2011 el PROJECTE FAÇANA MARÍTIMA.Àrea recreativa a la zona de Menera amb un auditori a l’aire lliure per poder fer concerts i actes multitudinaris.Nau de tallers centre multiús-congressos-concerts-fires.Passeig marítim integrat amb Menera, remodelació edificis costes per tindre Centre Civic/Centre recepció visitants Casa Groga. Recuperació com instal·lació cultural/museística/públic.El Port marítim és una infraestructura fonamental per a la nostra ciutat. Hem de mirar cap la mar i demanar una major autonomia de funcionament en la gestió del nostre port. Sense perdre la competitivitat que suposa pertànyer a l’Autoritat Portuària de València, no podem ser la seua porta de darrere en quan al tipus de mercaderies a tractar.La gran ampliació que es va a produir ha de ser vigilada i consensuada amb l’Ajuntament de Sagunt.Hem de demanar a l’autoritat portuària que cedisca el moll del Pantalà per posar-lo en valor com a lloc de passeig i final de la via verda de Ojos Negros.Introducció del Port esportiu/pescador dintre de la primera dàrsena, per evitar l’impacte sobre la platja del Port i la despesa que suposa ubicar-lo en la zona que proposa l’avant-projecte.La integració Port Ciutat, consensuada amb l’Ajuntament i dintre d’un procés de participació pública és un dels grans projectes per a la nostra ciutat. Per això presentem al ple de maig:

La ciutat de Sagunt, i més concretament l’important nucli de població del Port de Sagunt, atresora una sèrie de records urbanístics i industrials que són testimoniatge de primera qualitat d’una història empresarial i laboral en la siderúrgia, que es remunta als inicis del segle XX.

Mentre que l’arqueologia industrial s’ha mostrat, des de mitjan passat segle, com una especialització per a l’estudi de la història industrial i del desenvolupament humà i sociològic, és evident que les restes d’edificis, màquines i instal·lacions industrials que són testimoniatge del passat laboral de l’home adquireixen un especial valor. Així ocorre en moltes ciutats de la Comunitat Valenciana que van tenir i tenen una indústria important. I així ocorre en el cas de Port de Sagunt que va ser seu de l’empresa Alts Forns de Sagunt.

La història miner-siderúrgica de Sagunt es remunta a l’any 1900, quan els empresaris bascos Ramón de la Sota i Eduardo Aznar van decidir fundar la Companyia Minera de Sierra Menera, dedicada a explotar el mineral de ferro de les mines turolenses d’Ulls Negres. L’elecció del port de Sagunt com a punt d’embarque d’un mineral que després havia de transportar-se per via marítima fins als forns biscains, va canviar amb el temps l’horitzó agrícola de la capital del Camp de Morvedre: primer es va construir una línia fèrria específica per al moviment del mineral fins al mar, i anys després van nàixer tallers destinats a produir briquetes de mineral aglomerat. Tot açò va ser incrementant la població d’industrial en la zona portuària.

A principis de segle XX, des de la seua instal·lació en els anys vint, la siderúrgia en Port de Sagunt va modificar la vida econòmica del poble. Al voltant d’aquesta gran empresa, va nàixer una autèntica “factory town”, una ciutat factoria que va marcar l’esdevenir del municipi gràcies a treballadors immigrants procedents de les comarques valencianes i així com d’altres regions: Aragó, Murcia, Andalusia i País Basc. La vida del municipi, per tant, quedava totalment lligada a la fàbrica, doncs aquesta creava un autèntic teixit social.

Al mateix temps que van nàixer importants instal·lacions industrials, el Port de Sagunt es va veure animat per la construcció de dotzenes d’habitatges humils per als obrers i de residències per als enginyers i comandaments de la indústria, en una àmplia zona ben enjardinada, que es coneix per la Gerència. Els edificis administratius, d’una part, i les escoles, d’una altra, van caracteritzar aqueixa nova ciutat, entre moltes altres construccions simbòliques.

L’augment de la demanda siderúrgica durant la I Guerra Mundial i els anys posteriors de reconstrucció va determinar que l’empresa biscaina matriu decidira alçar un complex siderúrgic en la zona limítrofa al port d’eixida dels minerals. És així com, entre 1922 i 1924 es van alçar tres alts forns, com a nucli d’una gran factoria, que en 1925 va ser visitada per Alfonso XIII. En 1930 la població del port de Sagunt havia crescut de forma considerable, atès que la planta industrial ocupava ara a uns 4.000 empleats.

La crisi iniciada en 1929 es va deixar notar a partir de 1932. L’any següent, el ministre de Treball, el valencià Ricardo Samper, va respondre gestionant un important encàrrec de carrils ferroviaris que van alleujar momentàniament els problemes de la factoria.

Després dels danys de la Guerra Civil, el control de la factoria, en els anys quaranta, va ser pres directament per l’empresa Alts Forns de Biscaia, de la qual va dependre durant diverses dècades marcades per l’expansió. El creixement demogràfic, el naixement d’un sindicalisme potent i la configuració d’un estil de vida diferenciat del model agrari de la ciutat de Sagunt haurien de ser els eixos de la part portuària de Sagunt, que en 1968 va començar les seues aspiracions de ser la seu de la IV Planta Siderúrgica Integral d’Espanya, juntament amb les del nord. L’anhel va començar a fer-se realitat l’any 1972, encoratjat per la necessitat d’acer que hauria de produir-se en l’arc mediterrani, de la mà de les noves plantes de producció d’automòbil; però es va truncar molt ràpid amb la crisi del petroli, iniciada en 1973. En els vuitanta, incrementades les pèrdues de la factoria, es va prendre la decisió de clausurar la seua activitat per a salvar les plantes del nord.

És així com, malgrat la gran mobilització sindical i cívica de la població, i els intents de la Generalitat, en 1984 es va clausurar oficialment l’activitat de les foses. Encara que va continuar la producció de laminatges metal·lúrgics, la decisió va suposar l’apagat dels tres forns alts, de forma definitiva, després de 60 anys d’activitat.

La Nau de Tallers Generals, el Barri Obrer, l’Economat de Productors, el Casino, les Oficines i la Gerència dels Alts Forns (construïts en 1921 per a acollir els actes oficials i lúdics), la Ciutat Jardí, els Xalets Blaus, l’edifici del Magatzem d’Efectes i Recanvis (futur Museu d’Arqueologia Industrial), l’Antic Hospital o l’Antic Sanatori i actual Centre Cívic. No podia faltar un edifici religiós, que en aquest cas és l’Església de La nostra Senyora de Begoña. Es tracta d’una construcció eclèctica per la seua mescla d’estils que, curiosament, va ser inspirada en la Basílica de Begoña de Bilbao.

I juntament als dos informes, 1998 i 2012, del Consell Valencià de Cultura on deman que la Gerència i l’Alt Forn nº2 siga declarats BICs.

Per tot això presentem les següents propostes:

1. Que l’Ajuntament de Sagunt comence els tràmits per a declarar Bé de Relevància Local tot el conjunt històric-industrial de Port de Sagunt.

QUICO FERNÁNDEZ: ” DAVÍNIA BONO ÉS LA REGIDORA DE SERVEIS SOCIALS, PERÒ VIU EN UN MÓN IRREAL I NO CONEIX QUINS SÓN ELS PROBLEMES QUE PATIX LA GENT, EL PROBLEMES REALS, QUE NO TENEN RES A VEURE AMB EIXE MÓN DE YUPPIES I CORRUPTES DEL PP. EN ESTA CIUTAT HI HA XIQUETS I XIQUETES QUE NO MENGEN ADEQUADAMENT PER CULPA DELS RETALLS DEL SEU PARTIT.”
 
Sembla que a la regidora de serveis socials de l’Ajuntament, Davínia Bono, li molesta que es denuncien les injustícies que cada dia observem en la nostra ciutat, i que en els últims temps han augmentat considerablement.
Són moltes les ocasions en què els regidors i regidores de Compromís les denunciem públicament, bé perquè les coneixem directament o bé perquè hi ha persones que ens comuniquen aquelles irregularitats o situacions indesitjables que elles mateixes observen.
I este és el cas: una persona  ens va advertir que hi havia menors que no rebien l’ajuda necessària en un tema tan bàsic com l’alimentació a causa de la falta de previsió de l’Ajuntament, i que acudien al menjador social d’on els pares treien el menjar.
Nosaltres ens vam personar en les immediacions del menjador i vam comprovar que la denúncia responia a la realitat. I és per això que ho hem fet públic, perquè és veritat i perquè és molt greu.
Ara el que cal és resoldre de manera urgent esta situació tan vergonyosa com siga i no desviar l’atenció al terreny del partidisme. La falta de previsió de la regidora és més que evident. Si hi ha menors que tenen garantida una alimentació gràcies als menjadors escolars i a les beques, no és difícil pensar que si alguns dels menjadors no funciones durant juny, els menors que acudien a eixos menjadors ho poden passar malament. És més, arribem a dubtar que no en tinguera coneixement.
El que diu que tot va bé és Rajoy, no nosaltres. La realitat és que en la nostra ciutat hi ha milers de persones que no tenen treball, entre les quals moltíssimes que fa molt de temps que no tenen ingressos i no poden fer front a les necessitats bàsiques.
Els retalls del PP afecten les persones més dèbils i en la nostra ciutat la situació és molt greu. Podem parlar dels discapacitats intel.lectuals, dels drogodependents i en general dels sectors més desfavorits.
 
Quico Fernández: ” Em dóna vergonya que en la meua ciutat hi haja xiquets i xiquetes que no puguen alimentar-se adequadament i que necessiten els menjadors escolars, però és encara més vergonyós que la regidora se n’haja oblidat; i estem a 12 de juny. Potser la nostra denúncia servisca perquè Bono es pose les piles i tots els menors sense excepció tinguen una nutrició digna d’un país europeu del segle XXI. O és que Davínia ha oblidat que l’estat Espanyol és el segon després de Romania amb un major índex de pobresa infantil. Potser és que esta informació està vetada en les cadenes del Tea Party que alimenten el conservadorisme retrògrad  del PP.”
 

El proper diumenge 15 de juny tindrà lloc al municipi morvedrí d’Algar la XIX Trobada d’Escoles en valencià del Camp de Morvedre.

Compromís anima a participar d’aquesta diada que sota el lema “la nostra escola” vol reivindicar una escola pública, de qualitat i en valencià per a totes les xiquetes i xiquets. “Es una bona oportunitat per reivindicar els nostres drets, sobretot en aquest moment que estem patint tantes retallades en educació”.

La diada, en la que participen totes les escoles de la nostra comarca, servirà per reunir a famílies, docents, xiquetes i xiquets per gaudir de la cercavila, de les paraetes de les escoles i de moltes sorpreses que la CEVCAM té preparades.

Des de Compromís apuntem, “Esperem que tots els ajuntaments participen i col•laboren, ja que cada any es fa en un municipi diferent”. “L’alcalde de Sagunt no ha confirmat la seua assistència, tampoc va acudir a l’entrega de premis Sambori a la qual estava convidat. No es d’estranyar el seu poc interés, i seria una llàstima que en la festa de les xiquetes i xiquets no estigués present.”

“Des de Compromís animem a tota la comunitat educativa així com a la resta de la població a que es deixe caure per Algar el diumenge i participe de la Trobada d’escoles en Valencià.” conclou Cristina Rodríguez.

El passat 23 de maig de 2014 al Centre Cívic de Port de Sagunt varem presentar, dins de la campanya electoral de les eleccions europees, un projecte per donar solució al port marítim de Sagunt anomenat “per un port de les persones”. Vos deixem els videos on podem vore la presentació del mateix així com una mostra d’imatges on podeu vore el possible resultat.