El diputat de Compromís, Josep Maria Pañella, torna a preguntar per la manca d’inversió, els actes vandàlics i l’abandonament del castell de Sagunt. Una visita al recinte demostra que la resposta de la consellera és totalment irreal.
La situació econòmica de molts veïns i veïnes del nostre municipi és insostenible. Els deutes i la manca d’ingressos ha dut, i pot dur a l’exclusió social a moltes persones del nostre municipi.
Els deutes que persones en risc d’exclusió social mantenen amb el nostre Ajuntament suposa una evident angoixa per a les famílies, que no poden fer front al pagament dels deutes municipals, per la probémàtica que origina l’abonament en metàl·lic de determinats deutes. A més l’impagament del deute origina recàrrecs i interessos, i el deute amb l’administració els impedeix accedir, per exemple a beques escolars o a fraccionament dels pagaments, entrant a un cercle de dificil eixida.
L’ordenança municipal que es proposa a la present moció pretén resoldre, amb total respecte als principis i garanties dels procediments regulats amb caracter general per l’administració, aquestes situacions d’emergència social. Proposem la creació d’una norma que permeta substituir, en circunstàncies justificades, un deute municipal (sempre que siga commutable per llei) amb la prestació de treballs en benefici de la comunitat.
Considerant aquests treballs com la prestació personal, voluntària, en determinades activitats d’utilitat pública, amb interés social i comunitari i que en cap cas supose la substitució d’un lloc de treball.
Aquesta condonació d’un deute a canvi de treball en benefici de la comunitat es regularà amb un informe tècnic per part dels serveis socials, qui determinarà els criteris i requisits que hauràn de complir els sol·licitants i les tasques que poden realitzar.
El treball en benefici de la comunitat és una ferramenta emprada des de fa anys per l’administració de justícia, per a condonar sancions econòmiques. Des de fa un temps aquesta pràctica l’han emprat diversos municipis i ciutats per a condonar els deutes amb l’administració, convertint-se a més en un altre recurs per afavorir la inserció social de persones en risc d’exclusió.
L’Ajuntament, com a administració més propera ha d’oferir una alternativa que permeta, sempre amb el consentiment de l’afectat i el vist i plau de serveis socials, realitzar l’obligació del pagament d’un deute municipal mitjantçant la realització de treballs en benefici de la comunitat.
Per tot açò, es proposa al Ple l’adopció dels següents
ACORDS
PRIMER.- L’Ajuntament de SAGUNT el·laborarà una Ordenança reguladora d’execució alternativa al pagament de deutes amb lA’juntament mitjantçant la realització de treballs en benefici de la comunitat, amb l’objectiu de substituïr, en circunstàncies justificades, deutes municipals (sempre que siguen commutables per llei) amb la prestació de treballs en benefici de la comunitat, sempre amb el consentiment de l’afectat i previ informe favorable de serveis socials.
SEGON.- L’Ajuntament de SAGUNT iniciarà de manera immediata l’estudi per definir les àrees municipals on poder realitzar els treballs en benefici de la comunitat i els criteris i requisits a complir pels sol·licitants d’aquesta execució alternativa del deute. Així com es compromet a dissenyar itineraris d’imserció socio-laboral per a aplicar als casos que els tècnics de serveis socials consideren oportú.
TERCER.- L’Ajuntament de SAGUNT dotarà de recursos humans i econòmics a l’àrea de benestar social per al correcte compliment dels presents acords
El dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, des de fa més d’un segle les dones de tot el món eixim al carrer per exigir els nostres drets. A pesar del temps transcorregut, estem molt lluny d’aconseguir-los. En alguns països, les dones no poden exercir els drets més fonamentals i bàsics; en altres, amb la coartada de la crisi, s’està produint un retrocés molt important.
Els drets de les dones són part integrant, inalienable i indivisible dels drets humans universals. La plena participació de les dones en condicions d’igualtat en la vida econòmica, laboral, cultural, social, política i civil, així com l’eradicació de totes les formes de discriminació i violències envers les dones ha de ser un objectiu de tota la societat i s’ha d’assumir com a prioritari per totes les administracions públiques, que han de vetllar perquè els canviants contextos socials no comporten retrocessos.
Però ben al contrari, al País Valencià i a l’Estat espanyol estem patint l’augment de la desigualtat laboral i econòmica i la involució en drets com a la salut i a l’educació en igualtat. A l’Estat espanyol les reformes del partit popular han agreujat la situació de desigualtat de les dones. Hi ha més precarietat laboral, més temporalitat en els contractes, més ocupació submergida, més atur i els salaris són més baixos i, de tot això, les dones se n’enduen la pitjor part. Les retallades socials afecten especialment les dones, que tornen a assumir la responsabilitat de la cura dins l’àmbit domèstic i la pobresa i l’exclusió social tenen nom de dones, especialment si són majors, amb algun tipus de diversitat funcional, migrants o famílies monomarentals.
Però, a més a més, les dones i xiquetes estem patint un atac ideològic contra el procés cap a la igualtat, els nostres drets de ciutadania, a la nostra autonomia personal i de decisió sobre la nostra vida i la nostra salut. Les reformes de la llei d’educació i l’intent de reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs del Partit Popular ens tornen als estatus més tradicionals de la societat patriarcal, un model de dona no autònoma i subsidiària del nucli familiar convencional més que de la seua construcció personal, que deixa les dones com a ciutadanes de segona, com a persones parcials, que no tenen capacitat per decidir sobre la seua maternitat, ni llibertat per construir la seua vida.
La Llei Orgànica 3/2007 per a la Igualtat Efectiva entre Dones i Homes, de 22 de març, s’aprovà per donar resposta a una realitat social discriminatòria cap a les dones. D’altra banda, la Llei 9/2003 de la Generalitat Valenciana per a la Igualtat entre Dones i Homes, estableix com els àmbits que requereixen major actuacions el laboral i el social, especialment. Les corporacions locals, per ser les administracions més properes al ciutadà, tenim una gran responsabilitat en la promoció d’una societat més igualitària i més justa.
En eixe sentit, l’Ajuntament de SAGUNT, a través de la REGIDORIA D’IGUALTAT i d’altres departaments implicats, han demostrat els últims anys el seu compromís amb el I i II Plan d’Igualtat de Gènere de Sagunt així com l’aprovació el passat mes de novembre del Reglament de Transversalitat de Gènere.
Ara bé, en aquests moments ens trobem en una situació de buit, ja que el II Pla d’igualtat va finalitzar el passat mes de deSembre i no s’ha encetat el tercer. A més a més, cal afegir que encara no se’ns ha donat compte de la valoració del II Pla d’Igualtat, però sabem de bona mà, que moltes actuacions que estaven previstes s’han quedat al calaix, com ara la Modificació dels Estatuts del consell de la Dona, un punt que formava part del Pla i que malgrat haver passat pel Consell, encara no s’ha portat a Ple la seua aprovació.
Per altra banda, el Pla d’Igualtat dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Sagunt tampoc s’ha dut a terme, després de moltes reunions encara no s’ha arribat a un acord. Resulta especialment greu que no el tinguem aprovat a casa nostra quan estem exigint-lo als altres.
Cal una major implementació de totes les ferramentes que tenim que ens han de permetre com a municipi avançar en l’eliminació de la Violència Masclista i continuar millorant la nostra acció envers la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes, aquesta és altra tasca pendent d’abordar de forma sistemàtica i programada. Per tant, cal ampliar el focus d’atenció, des de la urgència d’eliminar la violència de gènere a la necessitat d’assolir igualtat real entre dones i homes a SAGUNT.
La ferramenta fonamental en les polítiques d’igualtat d’un Ajuntament és el Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes Municipal, que en aquet moment no tenim, ja que permet intervindre de forma sistemàtica i programada, marcant determinats objectius, estratègies, accions, terminis i recursos per aconseguir-los. El Pla d’Igualtat Municipal, té un caràcter transversal a totes les àrees de l’Ajuntament, ja que la igualtat ha de ser el principi que vertebre la política municipal. Però inclou mesures, que es dirigeixen no només a l’Administració, sinó també a la ciutadania, per eliminar discriminacions per raons de gènere en qualsevol àmbit: polític, social, econòmic, cultural, afectiu, educatiu, etc.
D’altra banda, al sí del nostre municipi, igual que a la resta del País Valencià, existeix una problemàtica relativa a la discriminació salarial de les dones que cal enfrontar. A dia d’avuí, continuen produïnt-se situacions de gran desigualtat entre dones i homes en tots els àmbits, però especialment al laboral i al salarial, on el salari mitjà de les dones no arriba a un 76% del dels homes. A l’escletxa salarial se li ha d’afegir una major segregació ocupacional de les dones que pateixen la temporalitat i la contractació a temps parcial no voluntària amb major intensitat. L’escletxa salarial entre homes i dones es situa arran de la crisi al voltant del 6.144 euros (*)
Els poders públics, dintre del seu àmbit, deuen impulsar una nova generació de polítiques d’igualtat que contraresten aquestos problemas de forma específica.
Es per això que el Grup Municipal Compromís realitza les següents
PROPOSTES D’ACORD:
PRIMER.- Revisar i valorar el II Pla d’Igualtat de Gènere de Sagunt. Així com la posada en marxa d’un III Pla d’Igualtat de Gènere.
SEGON.- Aprovar i posar en marxa el Pla d’Igualtat dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Sagunt.
TERCER- Totes les empreses i/o fundacions, o Entitats Públiques del Municipi desenvoluparan en el període d’un any, els Plans d’Igualtat corresponents i el sotmetran a aprovació Municipal.
QUART- Desenvolupar un Pla d’Igualtat Retributiva al Municipi de SAGUNT, on es treballe amb l’àmbit social i empresarial de la Ciutat la reducció de l’escletxa salarial entre homes i dones, introduint la lluita contra la desigualtat salarial dintre dels Plans d’Igualtat de les empreses.
CINQUÉ- Instar a altres administracions com l’autonòmica o l’Estatal a legislar en matèria de prevenció de la desigualtat salarial per motius de gènere, auditories salarials per raó de sexe, accés a les dades dels salaris per gènere per tal de denunciar possibles discriminacions, etc.
Hem hagut de ser coneixedors per la premsa de les rutes que portaran els residus nuclears que hagen de ser ubicats al Magatzem Temporal centralitzat de Villar de Cañas.
Sagunt serà un dels municipis on segons les previsions del CSN, passaran els residus nuclears procedents d’Ascó I i II i Vandellós. També aquells procedents de re processat de les plantes ubicades a França.
Tal i com han reflexat els mitjans de comunicació, des d’eixes instal·lacions nuclears, es traslladaran 1421 elements combustibles d’eixes plantes. Eixos residus es corresponen amb el material Urani-238 en que es transforma l’Urani-235 una volta sotmès al procés de fissió que desprèn l’energia suficient als reactors nuclears per produir energia elèctrica.
L’urani-238 és un material d’alta activitat radioactiva, és a dir que te un període de semidesintegració superior a 30 anys, cosa que vol dir que per a que eixe material perda la meitat de la seua capacitat d’emissió de radioactivitat han de passar més de 30 anys. Igualment, els nivells de radioactivitat que emet són altament perjudicials per a la salut i el medi ambient.
L’emmagatzematge d’aquestes substàncies es produïa en les pròpies centrals nuclears, fins que aquestos residus passaven a ser residus de mitja activitat i podien ser tractats i gestionats de forma diversa i menys perillosa. Cada central contava amb un magatzem temporal individual i no calia traslladar el risc de forma innecessària
S’ha de dir que, Compromís és totalment contrari a aquelles les energies que generen perillositat i productes altament contaminants com és l’energia nuclear, és més, aquesta forma de producció d’energia elèctrica deuria abandonar-se degut no sols a la seua perillositat, si no també a la problemàtica que generen els residus que genera, la gestió dels quals a dia d’avuí no està resolta. Aquestos condicionants exigeixen un calendari de tancament i clausura de totes les centrals nuclears, per tal d’evitar la generació d’aquestos residus, per diferents motius: la seua permanència en el temps, l’acumulació en la cadena tròfica dels essers vius, les conseqüències de les radiacions sobre la salut i la vida (alteracions genètiques, càncer, abrassió, etc). Si parlem més concretament dels residus que es destinen a emmagatzemaments temporals, a banda dels anteriors, afegim algun més, el risc que suposa traslladar residus nuclears d’aquestes característiques i el perill que suposa la concentració dels mateixos, ja que qualsevol ubicació no és vàlida i suposa una inversió molt més complexa que tractar aquesta problemàtica de forma individual a cada central. De fet, recentment s’ha produït la dimissió del president del Consell de Seguretat Nuclear, al demostrar-se que l’estudi geològic en que es basa aquest organisme per ubicar el MTC de Villar de Cañas, no compta amb les garanties necessàries.
Així mateix, Compromís, va demostrar, junt amb altres organitzacions i associacions ecologistes, que la ubicació geològica del magatzem de Zarra no era adequada, motiu que va causar la seua eliminació. Procés del qual ens sentim molt satisfets, ja que aquest tipus d’activitats suposen un risc ambiental i per a la salut molt major que qualsevol previsió econòmica que puga fer-se i deurien estar confinades, allí on major seguretat existeix per al seu desenvolupament que són les pròpies centrals nuclears.
Hem de recordar també que l’etapa on existeix un major risc d’accident, incident o circumstància sobrevinguda, és l’etapa de transport, ja que és el moment on la seguretat pot veure’s més seriosament compromesa i és també l’etapa on major exposició a persones existeix. El trasport d’aquestos residus super-perillosos afectarà a 2 milions i mig de valencians 500 kilòmetres de recorregut des de Tarragona a Villar de Cañas suposarà un moviment d’aquestos residus en 650 camions, 3 vegades al mes, durant 20 anys. Existeix algun sistema d’emergència i protocol de protecció radiològica en cas d’accident? Estem disposats a assumir eixe risc? De cap manera i en cap situació. Sagunt ja pateix, de per sí, una situació i unes instal·lacions industrials determinades que l’obliguen a determinades estratègies front a la perillositat, amb la qual cosa no afegirem una més i de la magnitud i conseqüències de la que estem parlant.
Compromís és contrari al desenvolupament de l’energia nuclear per generar electricitat sense que estiga resolt el problema dels residus, que a dia d’avuí i tal i com es demostra no està resolt, i que fa evident la necessitat del tancament de les pròpies centrals nuclears. Així mateix en Compromís rebutgem qualsevol forma de gestió dels residus nuclears que concentre el risc i els efectes contaminants dels mateixos, com ho són els Magatzems Temporals Centralitzats, i que supose moviments i trasllats innecessaris.
Per tot açò, es proposa al Ple l’adopció dels següents
ACORDS
PRIMER- L’Ajuntament de SAGUNT insta a les autoritats competents a desistir del desenvolupament d’un Sistema de Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears, per la perillositat i vulnerabilitat que aquestos provoquen durant el seu trasllat.
SEGON.- L’Ajuntament de SAGUNT es declara Municipi Lliure de pas de residus nuclears i prohibeix expressament el pas de cap convoi que trasllade aquest tipus de residus.
TERCER.- L’Ajuntament de SAGUNT traslladarà aquest acord a Conselleria d’Infraestructures i Medi Ambient, al Ministeri d’Industria, al Ministeri de Medi Ambient, al Consell de Seguretat Nuclear, a ENRESA i a totes aquelles administracions implicades.
Compromís ha presentat el seu proces de realització del programa electoral així com les accions per a poder participar de manera activa en la construcció d’una ciutat més habitable.
Teress Garcia ha presentat PARTICIPA una aplicació web de caràcter nacional on els ciutadans poden afegir les seues propostes o denúncia tant per al programa de la generalitat o als local. En el cas de Sagunt a http://ift.tt/1EAVrPn on també d’una manera transparent és pot mantindre un debat sobre les propostes.
També varen contar amb Alberto Zaragozà advocat que va explicar els problemes de les associacions per complir la nova reforma fiscal. Una reforma fiscal que obliga a dur una contabilitat exahustiva i que implica tributar per les activitats economoques, com pot ser la venda de loteria o material, a un 25% d’impost.
El debat del públic va ser molt intens i tots arribaren a la conclusió que el PP i Montoro volen dilapidar l’associacionisme en la societat. En este sentit Quico Fernandez anunciava que el cil-lectiu de Sagunt presentarà una moció al respecte, així com accions al Congrés dels Diputats.
Compromís presentarà les seues mesures per a fomentar la participació així com explicarà la manera de realitzar el seu programa electoral, i a continuació la xerrada sobre “LES ASSOCIACIONS SENSE ÀNIM DE LUCRE I L’IMPOST DE SOCIETATS: REPERCUSIONS DE LA NOVA REGULACIÓ” a càrrec de ALBERTO ZARAGOZÀ GRANELL
En el 2015 les associacions hauran de pagar l’Impost de Societats
Les associacions estaran obligats a declarar la totalitat de les seues rendes, exemptes i no exemptes.
L’aprovació de la nova Llei 27/2014 de 27 de novembre, de l’Impost de societats posa en escac a les entitats sense ànim de lucre.
Fins al 31 de desembre 2014, la immensa majoria de les entitats sense ànim de lucre (les no acollides a la Llei 49/2002) no havien de presentar Impost de societats si complien els següents requisits:
– Que els seus ingressos totals no superen 100.000 euros anuals
– Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes sotmeses a retenció no superen 2.000 euros anuals
– Que totes les rendes no exemptes que obtinguen estiguen sotmeses a retenció
En resum, si una associació no superava els 100.000 euros anuals d’ingressos i a més no realitzava activitats econòmiques estava exempta de realitzar l’Impost de societats.
A partir del 01 de gener de 2015 l’apartat 3 de l’article 124 de la nova Llei 27/2014 de 27 de novembre de l’Impost de societats aclareix el següent: “Els contribuents al fet que es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 9 d’aquesta Llei estaran obligats a declarar la totalitat de les seues rendes, exemptes i no exemptes.”
L’article 9.3 de la Llei diu el següent:
“Estaran parcialment exempts de l’Impost en els termes previstos en el capítol XIV del títol VII d’aquesta Llei:
a) Les entitats i institucions sense ànim de lucre no incloses en l’apartat anterior.
b) Les unions, federacions i confederacions de cooperatives.
c) Els col·legis professionals, les associacions empresarials, les càmeres oficials i els sindicats de treballadors.
d) Els fons de promoció d’ocupació constituïts a l’empara de l’article vint-i-dos de la Llei 27/1984, de 26 de juliol, sobre reconversió i reindustrialització.
i) Les Mútues Col·laboradores de la Seguretat Social, regulades en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny.
f) Les entitats de dret públic Ports de l’Estat i les respectives de les Comunitats Autònomes, així com les Autoritats Portuàries.”
Per tant, qualsevol associació, siga del tipus que siga, que a 01 de gener de 2015 no es trobe en situació de baixa en el Registre corresponent estarà en l’obligació de presentar l’Impost de societats. Açò no vol dir calga pagar ja que dependrà de si la Base Imposable de l’impost és positiva però hi haurà obligació de presentar-ho.
El creuamnet entre el Camí Vell de Terol i la carretera que unix Petrés i Les Valls és un dels punts negres de circulació en el nostre terme municipal. A causa de la gran afluència de trànsit i de la deficient visibilitat són nombrosos els accidents que s’hi han produït.
Per a Quico Fernández “la necessitat d’habilitar una redona per evitar els problemes és una vella reivindicació de l’Ajuntament a la Diputació, titular de la principal via. I a pesar que en moltes ocasions hem demanat a la institució rovincial que acometera l’obra, a hores d’ara no hi ha hagut una resposta positiva”, i per això explica que “tots els memebres de Compromís que han estat els representant del Consell Agrari han demanat aquesta redona, ja que entenem que part important del trànsit està relacionat amb la ubicació del Col.legi Sant Vicent Ferrer, un centre que a més està sofrint els problemes derivats d’una falta de previsió. Cada dia centenars de vehicles estacionen en el mateix Camí Vell de Terol, una via sense espai per als vianants. Els alumnes han de caminar per la mateixa carretera exposant-se a un risc molt elevat.” continua Fernández “de fet el propi Ajuntament va decidir acometre el projecte aprofitant els importants recursos destinats pel Pla Confiança, tot i no ser el titular de la carretera, però finalment va decidir destinar el pressupost a una altra obra, el pavelló per al Handbol, que finalment està inacabat”, conclou el portaveu nacionalista.
Compromís en la Diputació de València i el seu represntant Emili Altur han contactat amb el Diputat de Carreteres i el cap de secció de Carreteres i han pogut comprovar “que estem davant d’un expedient viu que ha patit uns lleugers problemes tècnics vinculats a una gasística” i a vullgut anunciar “que realitzarem un preg en el ple de la diputació per a fer palés està situació i que la Diputació és mulle en este tema” en este sentit explica que “la diputació té un projecte més ambiciós que és una variant de la carretera de Petres i enganxe en l’AP7 però que açò no impedeix fer obres menor dins del projecte com ha passat en altres llocs, per exemple en la IV Planta”.
Declaracions Emili Altur
Declaracions Quico Fernández
Cristina Rodríguez: “L’estabilitat laboral ens preocupa molt i no entenem com no volen aplicar una llei que ajudaria a moltes famílies del nostre municipi.”
El decret 65/2012 considera com a periòdic un mercat que se celebra sempre en la mateixa època de l’any i durant anys successius, com és el cas del mercat de la platja d’estiu que ve fent-se durant més de 30 anys.
Segons Cristina Rodríguez, “Des de Compromís estem treballant perquè es reconega als venedors un dret que des de l’Ajuntament s’ha vulnerat.”
El decret en qüestió al reconèixer com a estable el mercat d’estiu, aposta per la renovació automàtica de les autoritzacions concedides, igual que ocorre amb els mercats de dimecres, dijous i dissabte.
Segons la regidora de Compromís de Sagunt, “Des de la regidoria de Comerç i Mercats apunten a que a l’ordenança municipal no apareix aquest mercat com a fixe i per això no és pot aplicar el decret. Durant les diverses comissions on varem tractar el tema, els hi varem dir que la solució era senzilla, ja que passava per modificar l’ordenança municipal”.
“Però com no hi havia intenció de modificar-lo, prenguerem la mesura de presentar en abril de 2014 una moció per modificar l’ordenança de mercats i aplicar el decret llei 65/2012, a més a més de deixar clar que volíem una gestió directa i mai privatitzada. La moció que va ser aprovada per la oposició, encara roman en un calaix. No hi ha intenció de modificar cap ordenança ni d’aplicar el decret.”
“Sospitem que darrere de tot s’amaga la intenció de l’equip de govern de privatitzar un mercat que durant més de 30 anys es gestiona de manera pública.”
“Des de Compromís estem molt preocupats per la poca estabilitat laboral que hi ha en aquests moments i no entenem com l’aplicació d’una llei que ajudaria a totes les famílies que es dediquen a la venta ambulant, no es du a terme. Per això anem a continuar recolzant a l’associació AVAS i als venedors que amb la falta d’interés de la regidora de comerç veuen els seus drets vulnerats.” conclou Rodríguez.
Ja hem denunciat en moltes ocasions la situació d’abandonament de l’anomentat Castell de Sagunt, un dels monuments més importants d’Europa, per la rellevància de les seues restes i sobretot per la seua transcendència històrica.
El Ministeri es limita a refer, i no sempre, les muralles que cauen per la seua pròpia desídia, sense plantejar un programa d’actuació amb prioritats i pressupost anual. Ni tan sols es preocupa per garantir la seguretat dels visitants, els quals poden accedir pràcticament a totes les muralles sense cap tipus d’indicació ni vigilància.
Al fòrum encara queden les restes de les últimes excavacions, realitzades als anys 90: una tanca trencada i oxidada i una caseta d’obra totalment deteriorada.
Els impressionants murs ciclopis romans d’època imperial i les restes de vivendes d’època republicana han sigut vetats al públic perquè l’Ajuntament ha preferit tancar l’accés abans que reparar les escales.
Part de la porta d’accés a la Ciutadella va caure fa mesos, i simplement han tirat les restes.
Com es pot apreciar en la foto, dos dels punts d’il·luminació que es col·locaren fa més de huit anys, estan per terra des de fa molt de temps, amb els cables a mà.
I per si fóra poc el Centre de Visitants, continua tancat per la desídia de l’administració competent. Sembla que han robat, com era d’esperar, l’última tanca col·locada.
Quico Fernández: “El que passa al Castell és de jutjat de guàrdia, i no ho dic metafòricament. El Ministeri i la Generalitat estan incomplint la llei que protegix el patrimoni i estem estudiant seriosament portar el tema a la fiscalia, com ha ocorregut en el cas del Museu Sant Pius V de València.”
Quico Fernández és recolzat per el 95,5% dels participants en les Primàries de Compromís a Sagunt. Amb una participació del 62% en aquest àmbit de votació l’actual portaveu conta amb 426 vots per afrontar així, amb més pes que mai, unes eleccions locals que han de provocar un canvi en l’Ajuntament, provocant un canvi de mentalitat apostant per els temes socials i públics, apostant per les persones per davant de qualsevol altre.
Per a Asun Moll, secretaria local de Compromís per Sagunt, “s’ha demostrat el poder de convocatòria de Compromís a Sagunt ja que hem estat per damunt de la mitjana de participació global de tot el territori amb un 74%. La Mesa electoral de Sagunt amb 813 participants era una de les més grans dins de la provincia de València”. En este sentit Asun Moll vol donar les gràcies als militants i simpatitzants “per la implicació i el bon treball realitzat, tant en la seu de Sagunt com en la seu del Port on també s’ha instal·lat una mesa per a que que els habitant del nucli portenc pugueren exercir el seu dret de votació”. Per a la lider de la formació nacionalista aquestes primàries han deixat clar que “Quico Fernàndez té un recolzament espectacular i podem afrontar d’una manera més dinàmica i decidida l’assalt a l’alcaldia de Sagunt”.
Per altre lloc, la ciutat de Sagunt ha donat suport a Monica Oltra, amb un 63% dels vots, i a Enric Morera, amb un 83% dels vots, per a que encapçalen la llista de Compromís per la provincia de València, una llista que segons les últimes enquestes podria tindre fins a 7 membres de representació, que serà ratificada pròximament pel Consell General de Compromís i on la saguntina Teresa García anirà en el lloc número 9 després d’haver sigut la més votada a la mesa de Sagunt seguit de Jordi Juan i Lluis Planes.