Atenent a la reclamació que fa el Síndic de Greuges, demanant que s’incremente el període de beques de menjador de juny a setembre, i en la mateixa línia que ja es manifestara la Defensora del Poble, Soledad Becerril, des de COMPROMÍS veiem urgent i necessari la modificació de les actuals beques de menjador escolar de forma que aquestes donen cobertura també durant els mesos de juny a setembre, ambdós períodes escolars on actualment no es presta de forma generalitzada el servei de menjador a les escoles i que estan exclosos de les beques de menjador que anualment atorga el Govern Valencià.
Des de COMPROMÍS demanem que, en la mateixa línia que ja ho fa Emilia Caballero, des del Govern Valencià es possibilite que les famílies que ho desitgen, així com aquelles que ja estan baremades per la Conselleria d’Educació atenent a criteris d’exclusió social, especial vulnerabilitat i pobresa, tinguen la possibilitat de continuar amb el servei de menjador almenys durant tot el curs escolar que comença la primera setmana de setembre i s’acaba a finals de juny, i no d’octubre a maig tal i com es venia realitzant fins ara. I a més que s’atenguen les mateixes necessitats durants els mesos de juliol i d’agost.
També des de COMPROMÍS instem  que les beques que són concedides,  siguen resoltes per l’import real del menjador; és a dir, mentre que per al curs 2013-2014 Conselleria va legislar un màxim del preu de menjador escolar a raó d’alumnat i dia per 4,25 euros, el màxim de les beques que concedia la Conselleria eren de 3,94 (en Infantil, Primària i ESO) deixant a càrrec dels pares, mares, tutors o tutores el pagament de la diferència de preu, sent aquestes majoritàriament famílies sense ingressos i amb greus dificultats econòmiques.
A hores d’ara, Conselleria ja ha fet pública la resolució per la qual es convoquen beques de menjador escolar per al curs 2014-2015, i no només no ha tingut en compte aquestes demandes, si no que adoleix d’altres mancances i on els ajuntaments tornen a assumir competències impròpies barat a allò que puga vindre.
El disseny del programa ha consistit estrictament en la “promesa” de dotar econòmicament als ajuntaments que ja tinguen programats escoles d’estiu; es a dir, la Conselleria deixa en mans dels ajuntaments la possibilitat de que els i les menors gaudisquen d’aquest tipus de programa sense facilitar la tasca als municipis. Una de les principals mancances d’aquesta Orde 14/2014 és que no  posa a disposició dels municipis un disseny d’escoles d’estiu integradores al qual els ajuntaments fàcilment pugueren traslladar als seus termes municipals;   es més, tota la responsabilitat de que els xiquets i xiquetes puguen accedir tant a les activitats lúdiques com a una alimentació diària i correcta la deixa en mans dels ajuntaments que són els que en solament 5 dies hàbils (que han donat per a la presentació de sol·licituds) hauran de promoure aquest tipus d’escoles d’estiu i activitats, informar la ciutadania, inscriure els menors beneficiaris dels programes i presentar els diversos certificats i models que requereix l’ordre. Novament son les entitats locals on recauen aquestes competències tot i que a les clares, aquestes podrien esdevenir en competències “impròpies” a les que Montoro fa al·lusió en la Llei 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització  i Sostenibilitat de l’Administració Local.
Per altra banda, tot i que el Pla s’ha denominat com a “programa d’atenció a les necessitats i inclusió social a menors i les seues famílies”, la realitat és que l’orde que regula aquest programa és poc integradora i molt excloent, ja que solament atén a criteris de renda (que fixa en un màxim de renda anual de les unitats econòmiques de convivència de 5007,80 euros) i deixa fora per exemple a menors víctimes de violència de gènere, menors que conviuen amb famílies educadores,  menors que resideixen en centres de la Generalitat  i menors amb discapacitat els quals per a COMPROMÍS són tot ells casos en els quals la vulnerabilitat, la desigualtat i l’exclusió social és més que manifesta en la majoria d’ocasions.
Per últim, cal senyalar que tot i que s’havia anunciat que tant el Ministeri com la Conselleria treballaven per un Pla integrador de menors i que conciliarà vida familiar i laboral a banda d’assegurar una alimentació correcta als xiquets i xiquetes d’entre 3 i 16 anys la veritat es que la Conselleria de Benestar Social s’ha desentès completament d’aquestos menors i estipula que siguen els ajuntaments amb més de 20.000 habitants els que dissenyen aquestes escoles d’estiu sense ni tan sols regular el pagament efectiu i immediat d’aquestes escoles, sense posar a disposició dels municipis les eines necessàries (com podrien ser albergs de la xarxa de la Generalitat, disposició de centres escolars i/o instituts, equipament, etc) i deixant fora a tot un seguit de menors que queden exclosos d’aquest programa tot i les especials circumstàncies de vulnerabilitat social per les quals travessen.

Per tot allò exposat abans es proposen els següents

ACORDS
L’Ajuntament de Sagunt insta la Conselleria d’Educació Cultura i Esport a completar el període de beques de menjador incloent els mesos de juny i setembre, i adequant l’horari de menjador al de les classes lectives d’aquestos mesos
L’Ajuntament de Sagunt insta la Conselleria d’Educació Cultura i Esport a augmentar el mòdul de percepció de la beca en Infantil, Primària i ESO igualant aquest amb el preu màxim del menú escolar diària que la pròpia Conselleria estableix en les bases que hauran de regir la convocatòria per al proper curs escolar 2014-2015. 
Els mesos de Juliol i Agost han d’estar coberts amb servei de menjador escolar per a aquelles i aquells alumnes que per la seua situació personal i familiar necessiten d’aquest servei.
L’ajuntament de Sagunt  insta la Conselleria de Benestar Social a complementar l’Orde 14/2014 del 16 de juny per la qual es regulen i convoquen ajudes per al desenvolupament de programes d’atenció de necessitats i inclusió social a menors i les seues famílies en període estival per a l’any 2014,  de manera que entre els requisits dels menors i unitats de convivència s’incloguen també altres supòsits que contemplen per exemple,  a menors amb mesura guarda i tutela de la Generalitat, aquells que estan en situació d’acolliment amb famílies educadores, menors amb discapacitat, víctimes de violència de gènere, etc.
Igualment, l’Ajuntament de Sagunt, insta la Conselleria de Benestar Social a ampliar els terminis de presentació als ajuntaments així com també a un millor disseny d’aquest programa d’atenció de  necessitats i inclusió social a menors i les seues famílies en període estival de manera i forma que es facilite als municipis les eines i ferramentes per tal que puguen acollir-se a d’aquest programa.

Ja present en el nostre PROGRAMA ELECTORAL IDEES, VALORS I TREBALL 2011 el PROJECTE FAÇANA MARÍTIMA.Àrea recreativa a la zona de Menera amb un auditori a l’aire lliure per poder fer concerts i actes multitudinaris.Nau de tallers centre multiús-congressos-concerts-fires.Passeig marítim integrat amb Menera, remodelació edificis costes per tindre Centre Civic/Centre recepció visitants Casa Groga. Recuperació com instal·lació cultural/museística/públic.El Port marítim és una infraestructura fonamental per a la nostra ciutat. Hem de mirar cap la mar i demanar una major autonomia de funcionament en la gestió del nostre port. Sense perdre la competitivitat que suposa pertànyer a l’Autoritat Portuària de València, no podem ser la seua porta de darrere en quan al tipus de mercaderies a tractar.La gran ampliació que es va a produir ha de ser vigilada i consensuada amb l’Ajuntament de Sagunt.Hem de demanar a l’autoritat portuària que cedisca el moll del Pantalà per posar-lo en valor com a lloc de passeig i final de la via verda de Ojos Negros.Introducció del Port esportiu/pescador dintre de la primera dàrsena, per evitar l’impacte sobre la platja del Port i la despesa que suposa ubicar-lo en la zona que proposa l’avant-projecte.La integració Port Ciutat, consensuada amb l’Ajuntament i dintre d’un procés de participació pública és un dels grans projectes per a la nostra ciutat. Per això presentem al ple de maig:

La ciutat de Sagunt, i més concretament l’important nucli de població del Port de Sagunt, atresora una sèrie de records urbanístics i industrials que són testimoniatge de primera qualitat d’una història empresarial i laboral en la siderúrgia, que es remunta als inicis del segle XX.

Mentre que l’arqueologia industrial s’ha mostrat, des de mitjan passat segle, com una especialització per a l’estudi de la història industrial i del desenvolupament humà i sociològic, és evident que les restes d’edificis, màquines i instal·lacions industrials que són testimoniatge del passat laboral de l’home adquireixen un especial valor. Així ocorre en moltes ciutats de la Comunitat Valenciana que van tenir i tenen una indústria important. I així ocorre en el cas de Port de Sagunt que va ser seu de l’empresa Alts Forns de Sagunt.

La història miner-siderúrgica de Sagunt es remunta a l’any 1900, quan els empresaris bascos Ramón de la Sota i Eduardo Aznar van decidir fundar la Companyia Minera de Sierra Menera, dedicada a explotar el mineral de ferro de les mines turolenses d’Ulls Negres. L’elecció del port de Sagunt com a punt d’embarque d’un mineral que després havia de transportar-se per via marítima fins als forns biscains, va canviar amb el temps l’horitzó agrícola de la capital del Camp de Morvedre: primer es va construir una línia fèrria específica per al moviment del mineral fins al mar, i anys després van nàixer tallers destinats a produir briquetes de mineral aglomerat. Tot açò va ser incrementant la població d’industrial en la zona portuària.

A principis de segle XX, des de la seua instal·lació en els anys vint, la siderúrgia en Port de Sagunt va modificar la vida econòmica del poble. Al voltant d’aquesta gran empresa, va nàixer una autèntica “factory town”, una ciutat factoria que va marcar l’esdevenir del municipi gràcies a treballadors immigrants procedents de les comarques valencianes i així com d’altres regions: Aragó, Murcia, Andalusia i País Basc. La vida del municipi, per tant, quedava totalment lligada a la fàbrica, doncs aquesta creava un autèntic teixit social.

Al mateix temps que van nàixer importants instal·lacions industrials, el Port de Sagunt es va veure animat per la construcció de dotzenes d’habitatges humils per als obrers i de residències per als enginyers i comandaments de la indústria, en una àmplia zona ben enjardinada, que es coneix per la Gerència. Els edificis administratius, d’una part, i les escoles, d’una altra, van caracteritzar aqueixa nova ciutat, entre moltes altres construccions simbòliques.

L’augment de la demanda siderúrgica durant la I Guerra Mundial i els anys posteriors de reconstrucció va determinar que l’empresa biscaina matriu decidira alçar un complex siderúrgic en la zona limítrofa al port d’eixida dels minerals. És així com, entre 1922 i 1924 es van alçar tres alts forns, com a nucli d’una gran factoria, que en 1925 va ser visitada per Alfonso XIII. En 1930 la població del port de Sagunt havia crescut de forma considerable, atès que la planta industrial ocupava ara a uns 4.000 empleats.

La crisi iniciada en 1929 es va deixar notar a partir de 1932. L’any següent, el ministre de Treball, el valencià Ricardo Samper, va respondre gestionant un important encàrrec de carrils ferroviaris que van alleujar momentàniament els problemes de la factoria.

Després dels danys de la Guerra Civil, el control de la factoria, en els anys quaranta, va ser pres directament per l’empresa Alts Forns de Biscaia, de la qual va dependre durant diverses dècades marcades per l’expansió. El creixement demogràfic, el naixement d’un sindicalisme potent i la configuració d’un estil de vida diferenciat del model agrari de la ciutat de Sagunt haurien de ser els eixos de la part portuària de Sagunt, que en 1968 va començar les seues aspiracions de ser la seu de la IV Planta Siderúrgica Integral d’Espanya, juntament amb les del nord. L’anhel va començar a fer-se realitat l’any 1972, encoratjat per la necessitat d’acer que hauria de produir-se en l’arc mediterrani, de la mà de les noves plantes de producció d’automòbil; però es va truncar molt ràpid amb la crisi del petroli, iniciada en 1973. En els vuitanta, incrementades les pèrdues de la factoria, es va prendre la decisió de clausurar la seua activitat per a salvar les plantes del nord.

És així com, malgrat la gran mobilització sindical i cívica de la població, i els intents de la Generalitat, en 1984 es va clausurar oficialment l’activitat de les foses. Encara que va continuar la producció de laminatges metal·lúrgics, la decisió va suposar l’apagat dels tres forns alts, de forma definitiva, després de 60 anys d’activitat.

La Nau de Tallers Generals, el Barri Obrer, l’Economat de Productors, el Casino, les Oficines i la Gerència dels Alts Forns (construïts en 1921 per a acollir els actes oficials i lúdics), la Ciutat Jardí, els Xalets Blaus, l’edifici del Magatzem d’Efectes i Recanvis (futur Museu d’Arqueologia Industrial), l’Antic Hospital o l’Antic Sanatori i actual Centre Cívic. No podia faltar un edifici religiós, que en aquest cas és l’Església de La nostra Senyora de Begoña. Es tracta d’una construcció eclèctica per la seua mescla d’estils que, curiosament, va ser inspirada en la Basílica de Begoña de Bilbao.

I juntament als dos informes, 1998 i 2012, del Consell Valencià de Cultura on deman que la Gerència i l’Alt Forn nº2 siga declarats BICs.

Per tot això presentem les següents propostes:

1. Que l’Ajuntament de Sagunt comence els tràmits per a declarar Bé de Relevància Local tot el conjunt històric-industrial de Port de Sagunt.

QUICO FERNÁNDEZ: ” DAVÍNIA BONO ÉS LA REGIDORA DE SERVEIS SOCIALS, PERÒ VIU EN UN MÓN IRREAL I NO CONEIX QUINS SÓN ELS PROBLEMES QUE PATIX LA GENT, EL PROBLEMES REALS, QUE NO TENEN RES A VEURE AMB EIXE MÓN DE YUPPIES I CORRUPTES DEL PP. EN ESTA CIUTAT HI HA XIQUETS I XIQUETES QUE NO MENGEN ADEQUADAMENT PER CULPA DELS RETALLS DEL SEU PARTIT.”
 
Sembla que a la regidora de serveis socials de l’Ajuntament, Davínia Bono, li molesta que es denuncien les injustícies que cada dia observem en la nostra ciutat, i que en els últims temps han augmentat considerablement.
Són moltes les ocasions en què els regidors i regidores de Compromís les denunciem públicament, bé perquè les coneixem directament o bé perquè hi ha persones que ens comuniquen aquelles irregularitats o situacions indesitjables que elles mateixes observen.
I este és el cas: una persona  ens va advertir que hi havia menors que no rebien l’ajuda necessària en un tema tan bàsic com l’alimentació a causa de la falta de previsió de l’Ajuntament, i que acudien al menjador social d’on els pares treien el menjar.
Nosaltres ens vam personar en les immediacions del menjador i vam comprovar que la denúncia responia a la realitat. I és per això que ho hem fet públic, perquè és veritat i perquè és molt greu.
Ara el que cal és resoldre de manera urgent esta situació tan vergonyosa com siga i no desviar l’atenció al terreny del partidisme. La falta de previsió de la regidora és més que evident. Si hi ha menors que tenen garantida una alimentació gràcies als menjadors escolars i a les beques, no és difícil pensar que si alguns dels menjadors no funciones durant juny, els menors que acudien a eixos menjadors ho poden passar malament. És més, arribem a dubtar que no en tinguera coneixement.
El que diu que tot va bé és Rajoy, no nosaltres. La realitat és que en la nostra ciutat hi ha milers de persones que no tenen treball, entre les quals moltíssimes que fa molt de temps que no tenen ingressos i no poden fer front a les necessitats bàsiques.
Els retalls del PP afecten les persones més dèbils i en la nostra ciutat la situació és molt greu. Podem parlar dels discapacitats intel.lectuals, dels drogodependents i en general dels sectors més desfavorits.
 
Quico Fernández: ” Em dóna vergonya que en la meua ciutat hi haja xiquets i xiquetes que no puguen alimentar-se adequadament i que necessiten els menjadors escolars, però és encara més vergonyós que la regidora se n’haja oblidat; i estem a 12 de juny. Potser la nostra denúncia servisca perquè Bono es pose les piles i tots els menors sense excepció tinguen una nutrició digna d’un país europeu del segle XXI. O és que Davínia ha oblidat que l’estat Espanyol és el segon després de Romania amb un major índex de pobresa infantil. Potser és que esta informació està vetada en les cadenes del Tea Party que alimenten el conservadorisme retrògrad  del PP.”
 

El proper diumenge 15 de juny tindrà lloc al municipi morvedrí d’Algar la XIX Trobada d’Escoles en valencià del Camp de Morvedre.

Compromís anima a participar d’aquesta diada que sota el lema “la nostra escola” vol reivindicar una escola pública, de qualitat i en valencià per a totes les xiquetes i xiquets. “Es una bona oportunitat per reivindicar els nostres drets, sobretot en aquest moment que estem patint tantes retallades en educació”.

La diada, en la que participen totes les escoles de la nostra comarca, servirà per reunir a famílies, docents, xiquetes i xiquets per gaudir de la cercavila, de les paraetes de les escoles i de moltes sorpreses que la CEVCAM té preparades.

Des de Compromís apuntem, “Esperem que tots els ajuntaments participen i col•laboren, ja que cada any es fa en un municipi diferent”. “L’alcalde de Sagunt no ha confirmat la seua assistència, tampoc va acudir a l’entrega de premis Sambori a la qual estava convidat. No es d’estranyar el seu poc interés, i seria una llàstima que en la festa de les xiquetes i xiquets no estigués present.”

“Des de Compromís animem a tota la comunitat educativa així com a la resta de la població a que es deixe caure per Algar el diumenge i participe de la Trobada d’escoles en Valencià.” conclou Cristina Rodríguez.

El passat 23 de maig de 2014 al Centre Cívic de Port de Sagunt varem presentar, dins de la campanya electoral de les eleccions europees, un projecte per donar solució al port marítim de Sagunt anomenat “per un port de les persones”. Vos deixem els videos on podem vore la presentació del mateix així com una mostra d’imatges on podeu vore el possible resultat.

Davant la situació actual, la regidora Davinia Bono s’escusa en un nou programa de Conselleria, deixant a l’ampara a les xiquetes i xiquets que en estos moments no tenen el servei de menjador per garantir la seua nutrició diaria.

El Grup Municipal Compromís denúncia la falta de presvisió i apel·la a que s’actue d’immediat “no ens podem permetre esperar a vore que diu Conselleria, hem d’avançar-nos per garantir el menjar als més menuts. El PP s’ha escusat dient que Conselleria va a treure una subvenció, i la realitat és que ja arribem tard. No totes les escoles ofereixen menjador escolar el mes de juny i en qualsevol cas, aquest no està becat.”

Esta espera ha suposat que xiquetes i xiquets del nostre municipi tinguen la necessitat d’anar al menjador social, ja que a casa seua no es pot garantir la seua nutrició.

Des de Compromís apuntem, “l’ajuntament no pot caure en aquestes errades, ha de previndre estos casos i com s’ha fet en els ajuntaments on governa Compromís s’ha tingut un pla preparat de bestreta per garantir no arribar a la situació en la que ens trobem a dia de hui al nostre municipi”

“El que està fent el PP amb els xiquets i xiquetes és inhumà. És un atac als drets fonamentals de tots. Qui tinga una necessitat especial per la seua condició, deu veure-la atesa per l’Administració Pública. No és més que una descarada marginació i altra retallada, deixant abandonat un sector de la població, que per les seues condicions són vulnerables i necessiten d’ajuda immediata” apunta la regidora.

“Des de Compromís no podem permetre aquest atac als nostres infants i les seues famílies i per això eixigim per una banda acció immediata per solventar aquest problema així com responsabilitats polítiques. La regidora responsable, Davinia Bono és incapaç de previndre ni tampoc de donar sol·lució als problemes dels nostres ciutadans i ciutadanes més desfavorides en la nostra ciutat, no sabem si per deixadesa o per insensibilitat manifesta” conclou Cristina Rodríguez.

Els Grups Municipals d’Esquerra Unida i Compromís han remès avui, per registre d’entrada, una sol·licitud de ple extraordinari amb una única moció en la seua ordre del dia: la petició, per part de l’ajuntament de Sagunt al govern central, de la convocatòria d’un referèndum en el qual els ciutadans decidisquen si volen que la prefectura de l’Estat depenga d’una institució monàrquica o d’un règim republicà. Els dos grups municipals sumen 7 regidors, amb el que, segons la intepretació del ROM que fan els edils el ple haurà de conovcarse en un màxim 15 dies.

En la moció presentada per tots dos grups es parla de la necessitat de «un canvi profund que afavorisca la regeneració política espanyola» i es considera l’abdicació real com «una conseqüència directa de la deterioració profunda de la Corona i de la decadència del bipartidisme», però sobretot de la «evidència, cada vegada amb major claredat i força, que la ciutadania vol participar activament en la presa d’aquelles decisions que li afecten».

Per als signants de la proposta «és imprescindible que la ciutadania es manifeste en aquesta ocasió sobre el model polític del que vol dotar-se i s’engegue, per tant, un referèndum en el qual decidisca si vol mantenir la forma monàrquica o, per contra, opta pel model republicà en el qual la Prefectura de l’Estat siga triada mitjançant sufragi universal, lliure, secret i directe per la totalitat de la ciutadania».

Per aqueix motiu proposen que el ple debata la necessitat de consultar als ciutadans el model d’estat, i, en cas d’aprovar-se, remetre l’acord al president del govern, els portaveus de tots els grups parlamentaris del congrés, el president de la Generalitat i els portaveus els grups dels Corts.

Les reproduim tal qual (serà ampliat el dia de demà):

Entre los partidos que son necesarios para que triunfe con garantías una moción de censura -EU, Compromís e IP-, el portavoz de Compromís, Quico Fernández, se mostró claramente a favor de un gobierno de mayoría progresista. ‘‘Antes de las elecciones europeas ya era posible, pero el resultado ha reforzado esta posibilidad. Me parece una falta de respeto a los ciudadanos que haya gente que prefiera permanecer en la oposición y no dar la cara. Queda un año, es un 25% de la legislatura, ¿por qué no pactar ahora?’’, se pregunta, para añadir: ‘‘el PP está en minoría toda la legislatura y con los presupuestos prorrogados desde 2009, con la más inútil gestión de todos los tiempos’’. Los portavoces de IP y EU no se pusieron al teléfono.